dilluns, 9 de gener del 2023

Prova superada

 ...bueno...amb una miqueta de trampa perquè avui ja ha sigut un subidon veure-la.

A més li he donat el regalet que li ha agradat molt (era una xorrada però molt personalitzat). 

Clar, ens hem abraçat una mica per saludar-nos i pel regalet. Abraçades normals, no de les nostres...però bueno...

Després l'he anat a veure a la llum del dia i amb testimonis i llavors és quan m'ha matat perquè em mira amb aquells ullets...ens mirem amb aquests ullets d'estar a punt de sospirar...i és quan penso en aquesta frase de no sé quin coi de peli però que de vegades veig a l'instagram. Com saps si està enamorada? The eyes, Chico...they never lie... i llavors és quan estic absolutament convençuda de la veritat.

PERÒ TOT I AIXÍ. He mantingut la compostura abans, durant i després així que minipunt per mi. 

Ah, i li he mentit i no. M'ha preguntat com estava i he dit "bé" amb un somriure. Mentida podrida perquè a tota la resta de gent li contestava que malament. Però tampoc era del tot mentida perquè estic bé de que em pregunti com estic i d'estar al seu costat. Així que mig mig. 

En un moment d'una mica d'estrés he fet servir la tècnica de la fantasia. He tancat els ulls i he imaginat els petonets al coll. I m'he tranquil·litzat, desvinculant el somni de la seva persona real. Bé.

La meva fantasia d'avui és la seva mirada, els ulls verd daurat extra-il·luminats (potser veure-la a la llum del dia també està bé) i el seu somriure preciós. Té les dents una mica tortes...m'encanta massa. 

Avui G. feia olor de llar de foc. 

El repte de demà serà superar un dia normal. Sense regalets ni abraçades ni res. Normal. Avorrit, en què no passi res.

Li dic a la meva amiga E. que el meu repte és mantenir-me en els dies normals i que no passi res, que podré. I em diu ja, però jo no. Hahaha, m'encanta, és la major fan d'aquesta història que existeix.

En la meva tècnica d'evadir-me a la fantasia m'acompanya al 200% AQUESTA cançó. Soñar contigo de Zenet. Un cop la vaig ballar i encara recordo algunes parts de la coreo i el sentiment d'aquell moment i d'ara. 

2 comentaris:

sa lluna ha dit...

Gens malament, oi?.

Aquesta cançó de Zenet també em porta a sentiments llunyans...

Aferradetes, nina.

Somnis Neverending ha dit...

Visca les cançons que ens salven de la bogeria absoluta.