Ràbia i enyor

 Avui estic molt rabiosa.

Molt, molt rabiosa!! Amb la situació, amb mi, per no aguantar, per no saber-ho fer millor, per no haver-ho pogut aconseguir. 

Però sobretot amb ella, per haver-me deixat, per no haver-se atrevit, per no veure el que realment hi ha, per no voler provar i travessar la vida com se'ns presenta, per no aprofitar aquesta ocasió màgica i no deixar-me-la aprofitar a mi. 

No sé tractar-la com una més del grup. Però bueno, només dissimulo i no li dic la meitat de coses que li diria perquè en realitat li vull dir en la intimitat, en la nostra intimitat i no sé dir-li davant de tothom en un moment qualsevol. Però alhora no puc estar sola amb ella. 

Avui he desaprofitat, esquivat...digueu-li com vulgueu dues ocasions d'estar soles. Tenia moltes coses a dir-li, esclar, ho volia màximament però no ho he fet. He marxat amb la còmplice i després he enviat a l'amiga. 

M'he mort de la ràbia de voler una cosa i fer-ne una altra. De sentir una cosa i anar en direcció oposada. 

Suposo que a ella li és igual, ho deu veure, imagino, però...bah. Quina ràbia, no puc parar de dir-ho i pensar-ho. 

Ara amb la meva còmplice estan suuuuuuper amiguis amb G. (noti's el to irònic i rabiós). En realitat és com ha de ser, és el que li vaig demanar, que estigui amb ella, que miri que estigui bé, que la faci riure. I ara tota l'estona van dient "portem una tonteria a sobre!". Aquesta era la meva frase quan li deia a G. que què havíem de fer amb allò. I ara resulta que està igual amb l'altra tot i que, esclar, alhora no s'estan abraçant tota l'estona, suposo que aquí està la diferència. He d'estar contenta que rigui, que es senti recolzada amb algú. Bé, no sé com se sent però m'hauria de sentir contenta. 

I em fa una ràbia...elles partint-se el cul i jo cada cop més rabiosa. No connecto.

G. bonica meva, enyoro ser el teu escut i tu el meu. Avui m'he sentit tan impotent mentre una companya et fotia un moc davant de la meva cara. Per què et té ràbia, no venia de lo que t'ha dit, ho sé, conec a la companya i et té ràbia. No sé per què, però no et puc defensar.

I alhora em sento molt desemparada de no tenir-te com a escut. Em sento sola, vull que tornis a ser la meva persona preferida, enyoro buscar-te pels racons per parlar de les nostres coses però no ho puc fer perquè llavors m'enamoro bojament i llavors tu m'ignores cada cop més i tot explota. 

Enyoro molt la nostra connexió perquè no ets capaç ni d'enviar-me un puto enllaç d'una pàgina que vam comentar i jo no tinc ganes de tornar a demanar-t'ho. 

I no facis veure que no t'havies adonat que no m'has enviat la foto que ens vam fer. 

Com més m'adono que hem tallat, més m'adono que teníem alguna cosa tot i que mai es consumés. 

T'enyoro molt, jo no vull deixar-te princesa meva!

El tacte de les meves llàgrimes per les galtes ja em sembla familiar i quasi que em consola, una per sobre de l'altra de tantes que n'hi ha. 

El dia abans de les vacances de Nadal va ser tan apoteòsic perquè era una despedida? No ho suporto. No sé qui ha deixat més a qui. Jo t'he deixat. I tu  m'has deixat.

I jo moro d'enyorança tan si et veig com si no i tan si parlem com si no. 

Perquè si parlem d'una pàgina del jersei super preciós que portes i me l'ensenyes i em dius quin et vols comprar i et dic que me la passis, que m'agrada, i no ho fas...què significa, això? Som amigues, no ho som? Podem parlar de coses? O tot es queda a l'aire? 

Ens passa igual, quan estem juntes ens deixem anar i tot flueix i després diem...ai no. I tornem a tallar. Fins no sé quan.

Ara resulta que P+ vol tornar a quedar amb mi. Doncs m'ha deixat en shock. Perquè jo no sé si vull. Si no és per fer-me petons...no crec que sigui el millor moment. No li he contestat. Bé, li he contestat una altra cosa que deia el missatge però això no...no estic preparada per tenir aquesta conversa. 

La vaig deixar perquè no buscàvem el mateix. Jo estava super enamorada i ella volia anar amb mi com a...jo què sé, és que ni amigues, com que anés a dormir a casa seva, al seu llit on havíem follat però estar-me parlant de que li agradava un altre...jo és que no vull tornar aquí. Em va fer il·lusió tornar-lo a veure...i m'agrada que ens enviem missatgets algun dia, i parlem del passat o de com ens va el dia...però crec que no puc tornar aquí. Necessito que em cuidin i no coses rares. 

Avui volia marxar a casa, allunyar-me de G. (novetat). I ara penso que menys mal que demà ja és divendres...

Vaya tesi doctoral de post.