Penjada

Avui, realment em sentia penjada de la imaginació.

Em deia algo i jo me la quedava mirant als ulls com si estiguéssim a la cabana...i somreia com una idiota (jo). Deu pensar que estic sonada...

Però em sentia tan bé...sense esperar res...fins i tot avui no m'ha enviat missatges i pensava ai, que bé, així tinc més espai per imaginar. 

Avui he tornat a veure sense voler el seu escot amb la samarreta interior d'encaix...se'm giren els ulls del revés, en sèrio, després que es tragués una altra sudadera que no hauria dit mai que portaria però que li quedava super bé i li he dit que ala, que guai! I m'ha dit que eren autoregals de reis. 

Avui, segurament m'he emparanoiat, ja m'estic tornant boja del tot però juraria que ha acostat la jaqueta a la meva. Però no  no, la boja de les jaquetes soc jo...fa dies que no estan al costat. Avui l'he penjat lluny d'ella pensant bah, total després aniré a ensumar la seva...m'és igual si la meva està a prop o lluny...i després l'he vist quasi al costat...però jo què sé, se'm deuen creuar els cables ja.

I m'he partit de riure quan estava enviant un missatge a la meva amiga E. q és la que em segueix la veta màximament dient-li que avui quasi no ens havíem vist (amb G.) i em diu, espera, espera, que encara queda un quart d'hora i va i G. entra per la porta a dir una cosa a l'altra companya que estava amb mi quan allà no hi va mai, jo què sé, segurament també era casualitat però és que ja m'ho prenc a catxondeo. 

Encara no sé què dir-li del cotxe la setmana que ve...és que la realitat em decep...total...si m'he de quedar a mitges...prefereixo imaginar, que allà puc consumar i tot és com jo vull. 

Avui vull pensar en el seu escot meravellós i tovíssim. Mireu que jo soc més de cuixa que de pit però...és que no es pot aguantar. 

Com es pot ser tan sexy? És que la veig passar i ploraria...i alhora estic tan tranquil·la pensant que NO ÉS. És com que no em dona cap feina. 

Avui la mirava i em venia el somriure tonto provinent de la fantasia...m'agradaria que algú de fora veiés algo. Les que ho saben no crec que vegin res...però jo què sé...que algú em preguntés...però no no, perquè no li puc dir a ningú més.

Ara estic apossentada en la fase "con lo que me provocas yo me conformo...".  Em sento com al princpi de tot quan deia que volia anar directa a l'orgasme. Jo què sé, aviam demà. 

Vull continuar penjada de la imaginació i alhora mirar-la als ulls com si no hi hagués ningú més al món. 

Si mai reacciona...doncs val. Si no...doncs val. 

Si jo, com estic, soc capaç d'aguantar-me i no reaccionar...imagineu-vos ella. Pot aguantar tota l'eternitat. 

Em moro de ganes d'abraçar-la. I sé que ella també. Però ens fotrem totes dues.