dijous, 12 de gener del 2023

Trampes

 Estic millor, estic força millor, fins i tot hi ha moments que estic bé. Amb ella i sense ella (contigo i sin ti). 

Estic aconseguint gaudir dels moments amb ella (avui petó a la galta) i d'altres moments que no hi tenen res a veure. 

Però és trampa. 

Perquè avui em tornava a retenir al seu costat. 

Perquè estic com "esperant" pacientment i de bon rotllo però esperant que passi algo. Que faci algo. I puc esperar pacientment perquè hi ha temps davant meu.

Perquè em llevo trista i buida. Perquè ensumo la seva jaqueta com un gat escampant feromones. 

Sabré que estic millorant quan em llevi contenta i no me'n recordi d'ella. 

Avui no tenia un bon dia (ella) i és cert que la meva actitud era molt diferent. Perquè m'era igual. Sabia que no podia fer-hi res però és que tampoc volia fer-hi res. M'era absolutament igual.

Però en un moment que m'hi he acostat perquè si no ho feia em semblava forçat i això tampoc és el que vull és quan ja he sentit que em volia retenir al seu costat. 

Per una banda mierder perquè sentia que tot el meu treball del dia per terra però per una altra banda...és la trampa que després em permet estar bé. 

Però també us he de dir que firmo perquè cada dia sigui així. Tot super bé i un petonet a la galta. I uns minuts de sentir que em vol al seu costat. 

Jo li he fet un petó i ella me l'anava a fer però l'ha fet a l'aire perquè ja me n'he anat. No m'ha fet la cobra de petó a la galta. 

Aquest és el lloc on vull estar. Però aviam el que dura i si no es torça. 

M'encanta endevinar-li l'estat d'ànim amb tan d'encert. M'encanta endevinar-li l'estat d'ÀNIMA quan la veig i la percebo. 

Pel mòbil continua sent una mòmia. Ni em diu res de RES ni quasi em contesta quan li dic jo. Abans no era així però jo què sé... jo tampoc li dic res ja...

Demà he quedat amb N.P. i espero no parlar de G. Almenys no tota l'estona. No tinc ganes de parlar-n'hi. Vull parlar de coses noves i diferents i de mirar endavant. 

Vull que m'acompanyi al concert (N.P.) però ja li he dit a una amiga perquè em venia molt de gust anar-hi amb algú amb qui estigui còmoda i em senti segura. La resta ja...que sigui el que deu vulgui. Ja compro l'entrada així que alea jacta est.

Avui vull tornar a somiar amb marques al coll (gràcies pel comentari) i vull buscar un moment per mirar-li de debò. Què tens aquí? Ah, no...res, res...Bé, no sé si ho hauria de fer...

La meva amiga rància que no em fa suport que sap tota la història avui m'ha dit que poso una cara MOLT pava quan parlo amb G. Què vol que hi faci, si és que em surten cors dels ulls?? Tot fos això (ha estat la meva resposta).

2 comentaris:

sa lluna ha dit...

Quan hi ha aquest sentiment, és molt difícil no posar cares o, millor dit, ullets... Però sembla que tot va millor, sentir-se bé amb ella o sense ella és un gran pas.

Aferradetes, somnis.

Somnis Neverending ha dit...

Malgrat el post següent...sí, sembla ser que va una miiiiica millor.