Progressos

Això sembla la consulta de la psicòloga i sí, a mi em serveix com a això. Si a algú li agrada, a sobre, no sé, millor. Gràcies a qui es passa per aquí. 

Anirem de pitjor a millor pel que fa als progressos.

Lo pitjor és que continuo molt obsessionada amb G. tot és en relació a ellasí, ellano...és com que quasi cap minut del meu dia està desvinculat d'ella, sigui per bé o per mal. És a dir, les coses bones que m'ofereix el dia a dia al seu costat i per altra banda la necessitat d'oblidar-la i comportar-me i situar-me diferent davant seu. Lo bo en aquest sentit és que soc capaç de racionalitzar una mica més les coses i tot i que pensi en ella constantment puc decidir no fer-li cas o no dir-li alguna cosa o no intentar nosequè i, sobretot, no anar-la a veure jasabeuaquinahora. I amb tranquil·litat. 

Reconec que tampoc té molt de mèrit que estigui més tranquil·la perquè ara tinc com un munt d'oportunitats de coincidir amb ella al cap del dia i un munt de dies per davant per tenir aquestes oportunitats. 

Hi ha un assumpte que no sé com resoldre. O sigui, sé el que he de fer i espero poder-ho fer però em genera molt d'estrés fer el contrari del que vull fer. 

Resulta que fan un concert que vull anar-hi MOLT al seu poble. 

Esclar, el meu primer pensament ha estat proposar-li que hi anéssim però no ho faré pel simple fet de que em dirà que no. I també perquè no em convé anar a un concert amb ella. Però en sèrio que si pensés que vindrà potser pensaria en proposar-li d'anar-hi amb altres persones, per compartir-ho amb ella perquè aquest son el tipus de coses que vull mantenir. Però com que em dirà que no, doncs passo d'arrossegar-me. 

Llavors anava pensant amb qui anar-hi, tot i que potser tampoc em convé massa anar a un concert al seu poble però jo què sé, no és de la seva exclusivitat. Ella es passa la vida al meu jejeje. Em ve moltíssim de gust escoltar aquest concert. 

Total, que estic pensant amb qui anar-hi, algú que m'aporti la pau de poder gaudir-lo, algú que m'aporti espiritualment. En fi, que ja pensaré, tinc unes quantes candidates al cap. 

Pensava no dir-li res a G. ni posar res a les storys ni res però aquí ja he fallat i se m'ha escapat. He publicat l'story amb el cartell del concert. Però no per ella, que també, però no és l'objectiu perquè penso que no dirà res ni farà res. No em proposarà que hi anem (hahahaha que catxonda soc, de vegades). Però volia compartir-ho amb el món. Volia que sabés que hi aniré, volia que potser inconscientment o jo què sé...pensés en aquest concert i en mi...va, només ha sigut una story i total, no passarà res, no dirà res ni farà res ni jo. 

Però també penso que després és una d'aquelles coses que ens permet fer comentaris i sentir-me una mica a prop seu, ni que sigui com a "amiga". Bueno, ni bé ni malament. Mig minipunt per mi. 

He sigut capaç en alguns moments del dia de PASSAR d'ella. Això era impensable. Minipunt per mi. 

Fins aquí els progressos. 

I ara, moments poètics. Perquè vegeu, com jo, el contrast entre la realitat (lo de dalt) i la fantasia (lo que ara vindrà).

Et percebo TANT...

Els teus cabells amb aquella llum, reflexes de coure i caoba...

La teva olor a la teva jaqueta abraçada tot el matí a la meva...

La meva mà en la teva i el teu tacte perfecte...i l'escalfor de la teva sang a través de la teva pell...

La combinació dels teus ulls mirant-me i del teu somriure dibuixant-se...

Els meus sentits plens de tu. I fins demà. 

Avui somiava que li feia un xupeton (correctament dit, xuclet). Mare meva...crec que no n'he fet mai cap a ningú però m'ha encantat aquest pensament. Demà li penso mirar el coll.