Aclariments

Bé, veig que no està de moda fer comentaris...jejeje...en fi, no passa res, jo continuo amb el meu monòleg...

 Vaig donant voltes a algunes coses.

Està bé perquè no és que m'estigui rallant, o sigui, no tinc aquella ànsia de que tot sigui ja i que tot el rato "passin coses" però és que ho vull entendre. Jo no puc deixar anar així si no ho entenc i ho aclareixo...bé, suposo que podria però prefereixo treure'n l'entrellat. 

Amb la conversa d'ahir vaig veure que (ja ho sabia) podem parlar de tot. Això ja li vaig dir un cop. Que sento que li puc dir tot. I sento que li vull dir més coses. Sento que no li he dit coses per por.

Com el concert d'aquest dissabte, que no li vaig proposar d'anar-hi només perquè tenia por que em digués que no. Si total, el resultat és el mateix: no anar-hi amb ella, no? Idò.

M'agradaria saber què sent, què nota, què vol? Què vol de mi? I què no vol!

Perquè jo no li proposo coses perquè penso que se sentirà incòmoda  d'haver-me de dir que no vol. Però si proposo és perquè pugui dir que no. O bé, jo em sentiré malament de que em digui que no. Són les dues coses barrejades...Com ahir, que li vaig dir però si m'has de dir que no, passo de tu. Clar, aquestes converses que tenim no les podem tenir per watsap. Ai, perdó, ja torno a barrejar les coses...

M'agradaria algun dia preguntar-li de què té tanta por quan no es decideix a quedar amb mi o a fer res, o a comprometre's amb res. 

Aviam, què he de fer perquè em digui que sí? Perquè aconseguim quedar? I perquè tampoc sigui només un dia...perquè entengui, accepti i jo pugui saber si vol que ens veiem fora de la feina? Si li puc fer propostes o no...jolin, el moc que em va fotre per les vacances de nadal és que va ser èpic, després d'allò qualsevol proposa res. No puc en totes les vacances ni quedar mitja hora per fer el cafè perquè només vull estar amb el meu fill. Perdona? És que m'emprenyo, llavors...veus? Ja torno a entrar en bucle. 

Per això m'agradaria saber què vol. Com aquell dia que li vaig dir si volia que li continués enviant notetes. No ho vaig arribar a saber! Lo únic que em deia és que com jo volgués, que el que jo volgués, que si jo estava bé ella estava bé. Però jo no volia saber això, jo volia saber què volia ella! Si volia que sí o si volia que no! QUÈ COI VOLS??? No és que vulgui complir tots els seus desitjos, només ho vull saber per saber-ho, per saber fins a quin punt volem el mateix. No em serveix que li sigui igual, que ja li estigui bé.

Ahir vaig percebre clarament que VOLIA anar amb mi al concert aquest, que els seus actes la conduíen a això, les seves paraules, les seves intencions...que fins i tot quan vaig dir que si arribava vingués a prendre algo i l'actitud era de vale sí, tot i que sé que no vindrà perquè segurament no podrà i/o perquè al final li farà mandra etc. etc. Però en aquell moment que estava parlant era en plan: he fet tot el que he pogut per fer-ho realitat. 

La setmana que ve li proposo l'altre concert. Bé, això és el que penso ara, perquè canvio d'opinió deumil vegades en el mateix dia. Però ara que tornem a xerrar...li vull dir cara a cara. Vols anar amb mi al concert aquest? Anem al concert aquest? Va, tia, hi anem? Sí, això m'agrada més. En plan colegui, en plan va, anem a divertir-nos, tia, vivim la vida, joder, que només tenim una. Penso que això és lo que li agrada de mi. Vull proposar-li tot el que se m'acudeixi. Vull ser forta per poder-ho fer i poder viure això tal com és. No sé si soc idiota i m'estic fotent a la gola del llop...

Val. Fins aquí aquest post. M'acaba de dir que potser la setmana que ve MARXA.

Amb això sí que no puc.