Autocompassió

 No volia escriure el post a la tarda perquè tot el meu cervell era molt caòtic i he pensat...no fotis la xapa, espera't al vespre aviam què vols dir realment...

I he arribat a aquesta paraula: autocompassió. Jolin, que he tingut una setmana molt difícil: dimarts tot el dia amb ella, dimecres que no ve i el susto de muerte, dijous la conversació i demà el concert al seu poble al que no pot venir i per això no hem arribat a parlar de si realment hauria vingut o no...no m'estranya que avui jo estigués rara i ella estigués més ambivalent de lo normal.

Que ha passat de dir a tothom (però a mi em tenia al davant) que s'havia passat de posar-se crema de mans i que si algú en volia (directament de les seves mans). Clar, qui estava allà? Hi ha anat tan fort que m'ha pringat les mànigues i tot...Mare meva...ara hi penso i em poso catxonda...malparida...repartint-nos la crema de mans per les mans. Clar, després també n'hi ha donat a una altra companya però és que...joder, no es talla ni un pèl.

Doncs ha passat de fer això després d'haver-me fet llums per l'autopista (avui, guionistes de la punyeta, era absolutament necessari que això passés avui i no cap altre dia) i SÍ venir a fer el cafè, a al final del dia estar com de mal humor i molt molt molt freda. I jo que per les mateixes raons, estava una mica ànsies...si és que hasta amb això ens complementem hahaha. 

En fi, que no tinc en compte el final del dia d'avui gràcies a aquesta autocompassió. Ho estic fent bé, estic en un bon procés, estic millor i molt més ben col·locada i tot tornarà al seu lloc. 

Fins i tot ja pensava en la conversa per aclarir el tema del tercer plan (el concert de la cançó que ella em va compartir). La conversa dins el meu cervell era aquesta (i a la realitat serà si fa o no fa, ja veureu): 

Vinc a fer-te una proposició deshonesta...que ja sé que em diràs que no però jo te la vull fer igualment. - Li ensenyo el concert i li dic- vaaa, anem-hi! Ja sé que em diràs que no, però seria super guai! Ara hi vull anar per culpa teva. 

A més que no hi voldrà anar ni boja després de lo que em va dir de lo apalancada que és (està) i a sobre és un concert a peu dret, allà al mogollon. 

Hahahah és que em fa gràcia perquè és absolutament impossible però ja és com compartir la fantasia amb ella directament. Com més que proposar-li anar dir-li: t'imagines que anéssim? D'aquí passo a compartir la fantasia de la cabana hahaha. Ric en sèrio, eh? No és un riure nerviós, és que em poso contenta de pensar-ho. Soc burra...ai no, autocompassió!!

A més de que fins i tot em molaria anar amb altres persones però no conec ningú més q li agradi aquesta cantant. I ella tampoc perquè em va enviar la cançó però no sabia ni qui era la cantant, li vaig dir jo. 

A més que aquests dies que porta tan com "darrere" meu (que si cafès, que si cançonetes...) em tenien com amb les defenses baixes preparada per rebre el cop de gràcia del susto de muerte.  I quan la realitat em dona tanta vidilla m'oblido de la fantasia i de refugiar-m'hi i em va malament. He de recuperar-la.

Bé, doncs avui aniré a dormir pensant en crema hidratant....Avui en un moment estava en una posició que podia mirar-la molt fixament i ella no em veia...i és que les seves cames i el seu cul em tenen boja. BO-JA. Estan superant l'adoració pel seu cabell...mira què et dic...

A somiar, q estic més maca. A la merda la realitat.