Post de ralladura

 Vaig d'un cantó a l'altre emocionalment...joder com em desestabilitza, la cabrona. Així és com suposo que no vol estar ella. Ni per amor ni per amistat ni per connexió ni per una merda. 

M'he aixecat en la merda més absoluta.

M'he animat una mica quan se m'ha acudit un missatge tonto per enviar-li (no li volia enviar res des del desespero) que m'ha contestat normal. 

M'he animat molt veient amigues i compartint estones amb elles perquè em salven absolutament la vidíssima. I parlant del concert d'aquesta nit que serà tan G. però sense G. Us imagineu que aparegués allà a l'últim moment? Jo no. Hahaha. Està bé que les neurones realistes estiguin operatives. 

Després he estat A PUNT d'enviar-li si volia llegir un petit text que vaig escriure quan em pensava que marxaria de l'escola, preguntant-li si el volia llegir. Això li vull dir però no sé si per mòbil o cara a cara. 

El text és aquest: "Si te'n vas tot estarà bé, sí, tot seguirà endavant. Però el meu món s'apagarà de cop i tot serà tan fastigosament gris i avorrit...i trist. Tot el que m'emociona té a veure amb tu en aquest moment. I aquest moment és l'únic que m'importa ara. Ets ara, ets vida, ets amor, ets desig, ets plaer, ets l'emoció..."

Tot i que també penso...per què dir-li?? Si és com tirar margarides als porcs...Si es quedarà indiferent. En plan...ah...seh...molt maco. 

Aquest matí he necessitat que em recordessin molt fortament que sí que soc especial per ella, tot i que em digui que no. Que també...vaya tela. 

Sé que és una puta merda de "relació" però necessito transitar-ho. Almenys, suposo , que per després no tornar-hi o jo què sé...

A la conversíssima em venia a dir q jo era una companya de feina qualsevol. 

Li pregunto com està i em relata com està tot a la seva vida...i sembla ser que no té ni ganes ni temps ni espai per estar amb mi. Però segueixo sense saber si vol. Que sí, que ja quedaríem algun dia siuncas...després d'una cosa que té tipo al març, crec...Però en plan amb la còmplice tb, estavem parlant en aquell moment. 

Si no vol perquè li és exactament igual com a mi em passaria amb altra gent...o si no vol per no remoure's o fer coses diferents o anar amb mi...o jo què sé. Jo ja li he dit el que li ofereixo.

No vol forçar les coses, vale, doncs sense forçar però anem fent, no? 

Potser no em diu que no vol per no ferir-me i així portem des del mes d'octubre. Jo dale que te pego i ella donant llargues per no dir-me que no vol...

Ho sento per aquest post de ralladura...

Intentaré tornar a la imaginació, a soñar contigo, a ensumar la seva jaqueta i prou. Uf. I actuar des de l'amistat de manera natural.

Tampoc puc no fer res perquè llavors ella ve cap a mi, ho heu vist, oi? I ja hi tornem a ser. Això em dona com aire de pensar que no soc una pesada que només vaig jo al darrere, tot i que la còmplice em digui que no veu connexió entre nosaltres i que veu que ella només es deixa. Doncs val. Tampoc ho sap tot. Reconec que em va repatejar màxim que em digués que no veia connexió. 

Les altres companyes tampoc veuen com jo miro a G. ni s'adonen de res. 

Vull que ja hagin passat 5 o 6 dies normals en què no hagi passat res de res i tornem a reprendre la relació natural i fluida sense sustos de mort pel mig que em desestabilitzin d'aquesta manera. 

Avui recordava que P+ (que m'ha dit de tornar a quedar i hasta em ve de gust) em va tractar igual, em feia sentir com si jo era una qualsevol, com si no era especial. Al final, esclar, i per això la vaig deixar. A més que jo soc MOLT especial. No soc del monton. I a mi se'm tracta així, d'especial i punt.