Carta

 Vaig escriure una mena de carta de despedida per a G. que li podria donar ara mateix si marxés de la meva vida (com marxarà) però no li puc donar havent-la de seguir veient.

Avui no tinc ganes de parlar del dia d'avui ni res però us la comparteixo perquè trobo que és bonic. 

G., acas no saps que ets una persona extraordinària? Almenys així és com jo et veig.

M'agrada la teva pau i com et cuides de les coses i et fixes en els detalls i t'ho guardes per tu.

M'agrada el teu gust musical i aquesta mena d'adolescent que et surt de dins escoltant música electrònica i llegint poesia.

M'agrada que siguis una apalancada i que només vulguis mirar sèries i anar a dormir d'hora.

M'agrada com gaudeixes d'una trobada amb amics i de compartir converses intranscendents i m'agrada com després recordes aquells detalls en què tant t'has fixat per mantenir la connexió amb les persones i així ens fas sentir importants. Almenys a mi.

M'agrada com et cuides i com llueixes i coneixes el que t'afavoreix, m'agrada com et fixes també en tu mateixa i cuides els detalls.

M'agrada com organitzes i prioritzes amb calma i decisió.

M'agrada com et pares i intentes entendre les coses per fer-ho lo millor possible i que tothom estigui bé, inclosa tu mateixa.

M'agrada el teu sentit de l'humor una mica negre i sarcàstic.

I m'agrada que ets tan llesta i ho pilles tot, fins i tot el que no voldries.

I em moro de ràbia de no poder-te dir tot això.

Si ara marxessis, t'escriuria una carta dient-te tot això, però no puc sostenir que després continuïs fent com si res. És massa per mi. Només t'ho puc dir si marxes.

Perquè hauria d'afegir que em moro de pena que una persona així, amb qui em sento tan a gust, que m'agrada tant i amb qui connecto tant (segons jo ho sento) no pugui estar al meu costat i a la meva vida.

Em fa un mal horrorós i em deixa una sensació de buit i de molta tristor perquè no topo cada dia amb persones que m'aportin tant, saps? I a qui admiri tant i amb qui em senti tan bé i tan a prop.

Sento que estic desperdiciant una oportunitat però alhora no puc fer res per aprofitar-la.

Potser ho he fet fatal i hi havia una manera millor d'apropar-me a tu o potser simplement no vols que te m'apropi

Però vull dir-te que sento i opino això de tu.

Bé, el fet que siguis preciosa i em facis embogir el cor ja...si un cas va a part.

Doncs això és el que li diria però no ho vol sentir, així que res, m'ho guardo per mi. Però que sapigueu que penso això d'aquesta persona.

D'altra banda, en principi dilluns hem quedat amb P+. Però no estic molt entusiasmada perquè vale que dilluns passat em tirava la canya però se li pot girar la bola i dir ai mira, ara no. Que ja estem a la tercera temporada de la sèrie.

Avui omplo el perfil de l'aplicació.