Demà passat he quedat amb P+ .
Estic contenta com que em van entrant més ganes a mesura que s'acosta el dia.
No és que no vulgui...però ja vaig dir q és raro per mi no estar-me morint de ganes. Em sento rara.
Vol que em quedi a dormir i no vull, li diré, que a dormir no. No vull. Simplement.
Avui tinc ganes que m'abraci. No sé, suposo que perquè sé que ho farà i ho necessito.
Veieu com em va bé, malgrat les pegues?
I també em dona molta pau (a més de la tristesa que ja em donava abans) no esperar res de G. Res de res. Ni d'ella ni de mi cap a ella.
1 comentari:
En una "relació", sigui la que sigui, mai va bé del tot, sempre hi haurà pegues... perquè funcioni, s'ha d'estirar i amollar per les dues parts.
Aferradetes, nina.
Publica un comentari a l'entrada