...en sèrio que no sé d'on els he tret, guionistes de merda haters de la meva vida...El gir de guió d'avui pensareu que és inventat però no, és la realitat TAL QUAL.
No és prou difícil el procés ja com per anar-me posant traves tota l'estona? No podria oblidar-la amb una mica de pau i harmonia? No podria estar plàcida i gaudir mentre estic amb ella fins q se'n vagi, que tampoc falta tant? I després recordar-la amb un somriure tot i trobar-la a faltar quan no hi fos? Doncs es veu que no.
Qüestió, q G. ha quedat per setmana santa amb el seu amant. Calia que jo ho sabés? Esclar que no, però que va de viatge és públic i només jo sé que va a la ciutat on viu ell. Vinga. A sobre m'ho he de tragar jo sola.
Gràaaaaaaaaacies amics, però no era necessari!
No puc fer el procés de dol en pau? Si ja estic trista i enfonsada i he perdut l'esperança per la situació en si tal com és, no fa falta restregar-m'ho per la cara d'aquesta manera.
Si l'objectiu de l'univers era que perdés tota esperança i connexió amb ella, mira, ja podria haver marxat fa tres setmanes quan em va donar el susto de mort, i ja s'hauria acabat tot.
Què és aquesta crueltat? Penso que ja...sobra, en sèrio.
A més que m'ho ha dit tan alegrement davant de tothom com si res. Gràcies, quina delicadesa, filla...molt seguir-me la veta perquè et sap greu per mi...i això no et sap greu?
Avui, esclar, era jo la que no li he parlat en tot el dia ni l'he mirat a la cara. Menys mal que tinc excuses per estar malament davant de l'altra gent perquè si no, al final, em farien tancar...
3 comentaris:
Quina putada, noia. Tens raó, els guionistes s’han lluït. Tens tot el meu suport, i mira que quan he conegut la història ja havia acabat… (arribo tard, què he de fer).
Planeja un contraatac, que no hi ha res que ens foti més a les noies que saber que no som úniques i especials. Parla-li d’algú (una altra noia), de com t’agrada, de com et posa, de com està de bona. Com qui no vol la cosa, vaja. O no ho facis, no sé, és que a mi m’agrada la venjança i tinc ganes de seguir el culebron.
Sort, companya,
evita.
Hahaha ostres, Evita, ara m'has fet riure. Gràcies! Ja, no crec que reaccionés a això tampoc...el que vol és que la deixi en pau...T'agraeixo molt el suport.
Tot i que és millor deixar-ho córrer, també se m'ha passat pel cap el que t'ha dit l'altra companya... "La vendetta è un piatto che si serve freddo", que dit així en italià sembla més misteriós i més efectiu.😅
Aferradetes, nina.
Publica un comentari a l'entrada