Pensament

 Bueno!

Primer dia que em ve de gust obrir una d'aquestes aplicacions per lligar i buscar-me'n una altra realment. No ho he fet, eh? Però el moment aquest de voler-ho per primer cop des de fa segles...m'ha fet com un impacte i tot.

No pensava que el susto de muerte m'hagués afectat tant...Buf.

He de fer algo abans que marxi perquè com marxi i jo continui així m'arrencarà no només el cor sinó la pell. 

La psicopata que hi ha en mi escriu missatges en el seu xat per després borrar-los i no enviar-li. Doncs...havia de passar...aquest matí se m'ha enviat sense voler...glups. L'he borrat al moment. Penso que és impossible que l'hagi vist, no? Bé, només haurà vist un missatge meu esborrat...no m'ha dit res, esclar.

I ahir després del concert tampoc em va dir res, ja ho sabia, em va sorprendre sota zero. 

La meva actitud respecte a continuar amb l'amistat continua intacta, ho sé. Demà veurem.  

Quan arribarà el dia que no em llevi feta una merda? Després sempre remonto el dia i he de dir que cada vegada més fàcilment però...buf, això és molt dur. Feia...concretament, 22 anys que no em passava. Almenys no tant de temps seguit. No dic que no hagi tingut mals dies i fins i tot males setmanes, no sé però aquest pensament de llevar-te plorant i pensant que no pots amb la teva vida...Pensar no em vull llevar si no és per abraçar-te...buf. He hagut de visualitzar la cabana molt fortament per poder trobar una miqueta de consol. No m'estranya que al mig de tot això se m'hagi enviat el missatge sense voler...

En fi. Un diumenge. Just another day without you.