Mode ironia on: que bé, estic aconseguint tots els meus objectius. M'he liat amb una altra persona, he perdut tota esperança amb G. i he desconnectat d'ella. Que bé.
Sí, P+ em va fer petons però emocionalment sé que no em cuidarà i no ho està fent. I sí, tornaré a anar perquè em faci més petons però no espero cap mena de refugi ni de consol ni de suport. No és la meva manera de fer les coses. Només ho faig perquè es mogui algo, perquè es connectin el cap i el cos, perquè el cos torni a creure en si mateix i actui un altra vegada.
No pretenc fer lo correcte sentint això, però això és el que sento, el que he escrit abans al meu grup de watsap "jo mateixa" referent a G., esclar, qui si no.
...però et trobo tan a faltar...bé, suposo que m'hi hauré d'acostumar perquè no et tindré mai més. Però quan et miro als ulls el món encara es transforma i resplandeix. Tu ets l'amor que ara sento.
Ets l'amor, tots els meus sentiments estan encara en tu. I tinc el cor buit perquè jo no estic amb tu ja. Lo que t'has endut, bonica...
2 comentaris:
Quan estimes és una entrega total, cos, ment i cor. I quan les coses no van bé, sents que estas buida... Tot passarà, la pregunta és quan?.
Aferradetes, nina.
Jo faig tot el possible...més enllà ja...que sigui el que els guionistes vulguin jajaja.
Publica un comentari a l'entrada