23-3-23

 Acabo de llegir que era una data poderosa o algo així...

I mireu, ha sigut un dia molt profitós...molt catàrtic...molt alliberador...no sé. Almenys ara ho sento així. 

Avui hem anat juntes en cotxe. Al trajecte d'anada  doncs bé, normal, parlant de coses normals, una mica conversa d'ascensor però bé, gens tens ni res...

Quan he arribat allà, a part de que soc conscient que el fet de saber que tornava amb ella m'atorgava un plus de tranquil·litat (avui era el meu uber, jejeje), estava donant-li voltes al tema de parlar-li del seu viatge. És que em venia molt de gust, sentia que ho havia de fer, em sentia molt més tranquil·la quan pensava en fer-ho que quan pensava en no fer-ho, em desgasta molt això de reprimir-me. 

Ara ve el gir de guió que estàveu esperant i NO té a veure amb G. 

He anat a una reunió de feina i m'hi he trobat una dona que fa ANYS (però com tipo 10 o més) coneixia de vista. Una tia amb molta pluma que em trobava a l'autobús i per qui, segons una altra companya de feina, se me caian las bragas (barroer però correcte). Un dia me la vaig trobar en un lloc d'ambient i vam parlar una mica i ens saludàvem i  ja està però sempre l'havia trobat molt atractiva, em posava molt nerviosa. Parlo en passat perquè no sabia si encara treballava per allà ni sabia res d'ella feia mil anys. 

En resum, que avui ens hem trobat i diguéssim que les calces...m'han tornat a caure a terra. Perquè a més hem estat parlant (de feina) i tota l'estona em mirava molt fixament i vaja...que és molt atractiva, què voleu que us digui, almenys per mi.

Lo fort és això, que m'hagi posat, que estigués pensant en emportar-me-la a un racó en aquell mateix moment!! Que m'estava parlant i jo pensant sí...sí...ahá...no sé què collons m'estàs dient perquè estic vermella. 

Lo fort és que M'HE OBLIDAT de G. !!! Que després de mil anys -segons m'ha semblat a mi- hagi tornat a sentir algo per una altra persona que no fos ella!

D'aquesta d'avui no cal que posi ni la inicial perquè potser trigo 10 anys més en tornar-la a veure però ha sigut tan important i providencial que a més a més això hagi passat AVUI!!

Al trajecte de tornada del cotxe li he explicat a G. (m'ha preguntat com havia anat la reunió i li he dit ui, ja t'explicaré, ja) i m'ha dit bueno què, m'has d'explicar lo de la reunió! 

I llavors s'ha creat el clima perfecte perquè li digués jo: bueno i tu què, la teva cita? I encara té els collons de dir-me que de què li parlo. De veritat que menys mal que mai tindré res amb ella, perquè em desespera. I n'hem parlat. M'ha dit que està nerviosa, ja m'ho imaginava, que la companya que va amb ella de viatge ho sap, m'ho podia suposar i res, jo què sé, ja està...

Però sento com que hem tornat a la confiança, com que s'ha desbloquejat algo. Bé, entre nosaltres i en mi. 

Fet que no puc fer-hi res, almenys parlant-ne amb ella tot flueix més. La tristesa és la mateixa, i el puteig de que se'n vagi amb un altre també. I el de que per ell mogui el cul i digui que "ai, per què no seré més racional!?" Més?? Joder, la mare que la va parir...Em puteja molt. 

Però considerant que he d'estar amb ella cada dia prefereixo estar-hi així, si és que totes dues hi podem estar. Si és que JO hi puc estar. 

Avui faig la ola als guionistes per la providencial així com inesperada aparició estel·lar de la bollera de l'autobús en el dia d'avui!!! No me la trobaré a l'aplicació , en aquesta, no ...mare meva...buf!