Pau

 Doncs divendres, ahir, va ser molt tranquil i relaxat amb G. i per fi vam arribar a l'estat d'estar totes dues NORMAL. 

Serà això el final? L'estat ideal que anhelava? Vam estar parlant tan bé que fins i tot a la nit ens vam estar enviant un munt de missatges com feia SEGLES que no fèiem. 

I el millor és que jo estic molt tranquil·la, m'hauré situat? Després de no sé quants mesos? Tampoc vull cantar victòria però em sento tan EN PAU. 

Que lo únic que he de fer és esforçar-me per no patir perquè això s'acabi. En fi. 

Sé que ho passaré malament en alguns moments aquesta setmana i no sé com suportaré el divendres estar-la veient i pensar que aquella mateixa nit dormirà amb un altre...no sé, veure la seva maleta on, jo què sé, haurà triat quines calces es posa per anar amb ell, allà al mateix lloc on ensumo la seva jaqueta...no ho suporto i se'm parteix el cor en deu mil trossos però alhora, sento que puc mantenir aquesta pau amb la G. real, amb la que m'he de comunicar. El dolor pertany a la G. del meu cor i de la meva imaginació. 

Demà he quedat amb la de l'aplicació i, certament, em va dir "però tu estàs per conèixer algú?" i, certament, NO. Però jo què sé.

D'altra banda pensava...com és que la gent s'agrada tant? O sigui, les meves amigues que han estat quedant amb gent per aplicacions...es veuen i s'enrollen. Sempre hi ha feeling? Per les dues parts?? 

A mi pot semblar com que m'agrada tothom però necessito que s'encengui la guspira i em sembla estrany estadísticament que a tothom se li encengui mútuament. Per mi és algo molt màgic i tampoc entenc per què, a la meva vida, sempre se m'acaba encenent a mi i a l'altre no...

En fi, estic com molt rallada últimament amb tot però és que necessito entendre-ho, treure'n l'entrellat. Per què en l'amistat ho veig tan clar, em surt tan fàcil i tot és previsible i plàcid i en l'amor és tot lo contrari corregit, augmentat i elevat al quadrat. 

Aquí hi ha algo desconfigurat. En fi. Bona nit.