Autofantasia

 Avui recordava AQUEST DIA com dient-me a mi mateixa...nena, han passat coses tot i que no hagi passat "res". Els dies que anava a abraçar-la i acariciar-la com si res una estoneta i era natural i continuàvem parlant de les nostres coses i fent el dia a dia normal. I G .esperava que jo anés a la cita diària i tenia moltes coses per explicar-me i em volia. 

 Aquí es veu que no la feia sentir incòmoda (ho sento, no supero que lo que la faci sentir més incòmoda sigui que li digui que siguem amigues).

També ho he recordat perquè estava imaginant un futur en què estem així, com en aquest post però no som res i les dues estem bé. Però li puc acariciar el cabell quan m'explica coses i ens abracem sovint i em toca la mà per dir-me una cosa (de vegades ho fa) i parlem i ens veiem i ens volem veure. I ens estimem, vaja.  Vindria a ser com una fantasia d'una amistat especial que REALMENT no té per què anar mai més enllà. 

Això implica una fantasia de coses que passin, de que ella es posicioni i també de que em posicioni jo. Si pogués triar, triaria aquest final. Triaria aquesta història. Més que no pas que ens féssim "parella". 

Bé, de fet això no ho he volgut mai i sé que seria impossible. Parella en el sentit social de la paraula de viure juuuuuuntes, compartir-ho tooooooot, ser famíiiiiiiiiilia....jo no vull això amb ella. Mai ho he volgut. No vull. No m'agradaria, no és possible. Ara mateix no ho vull amb ningú. Però amb ella tampoc.

Però vull ser especials, vull tocar-nos (no em refereixo a res sexual), vull triar-nos, vull buscar-nos, vull mirar-nos als ulls profundament fins a posar-nos vermelles, vull fer-nos suport, vull que siguem l'escut de l'altra. I que això no IMPLIQUI res, que sigui això tal qual en estat pur. 

Crec que no li he pogut fer entendre. I que ella no vol el mateix perquè no sap que pot existir. Avui crec això. I em fastídia molt (tot i que aquesta paraula sigui incorrecta). És com un fracàs de la meva capacitat comunicativa. A part de ser un fracàs de que jo tampoc em pugui mantenir en aquest lloc.

L'amistat té molta paciència. I jo no en tinc. I molta flexibilitat. I jo no en tinc. I molt poca exclusivitat. I jo en necessito més. I necessito més freqüència (tot i que ens veiem cada dia).

Però si puc tenir fantasies del que poden fer les altres persones també en puc tenir de coses que puc fer jo, no? I tenir la fantasia de sentir-me diferent. De posicionar-me diferent. D'actuar diferent.  Doncs això, que tinc com aquesta autofantasia.