Després de notar que no ho podria resistir i que a sobre les meves amigues m'abonin, demà se n'anirà el meu coret amb ella de viatge.
En fi, és la manera que he trobat de sobreviure el dia de demà i tot l'episodi en si.
A més els dies que sigui allà faré dol de penjar storys d'instagram. Les que penjo única i exclusivament per ella (la gran majoria) tot i que he de dissimular molt perquè no ho sembli. Passo de que no les miri per ja sabeu què.
Recordeu el final de la primera temporada? Apoteòsic.
Doncs el de la segona està a l'alçada.
El de la tercera pot ser mortal.
Avui un altre cop, l'he mirat als ulls i m'he ennuegat. Literalment, m'he hagut de girar per tornar a començar a parlar. I anava a dir-li algo normal però és que no puc amb aquests ulls i aquesta mirada, en sèrio.
Quan ho puc suportar encara ho trobo tan bonic!
Bé, demà s'acaba la setmana de la mort. Només espero poder descansar la setmana que ve. Uf. Que se'm regeneri alguna neurona...ja no dic totes...alguna!
2 comentaris:
Descansa i agafa forces que la vida continúa...
Sí, no s'acaba el món, ja ho sé.
Publica un comentari a l'entrada