Estar enamorada

 L'altre dia sentia una entrevista (bueno, un tros) on feien un exercici sobre com sabies que estaves enamorada.

I al final  arribaven a la conclusió de que: quan estaves lluny de la persona estaves trista, quan estaves a prop estaves contenta i volies que fos feliç.

Mireu...és que no podria trobar una descripció millor. Vaig superant lo d'estar trista quan estic lluny d'ella. Quan estic a prop d'ella (sobretot emocionalment, perquè de vegades només físicament no compta) em poso contenta i tranquil·la. 

I sobretot la tercera part...m'ho estic currant molt perquè sigui feliç pel que fa a mi. O sigui, que recuperem la complicitat com a amigues i companyes de feina, que sé que és el que ella vol i li agrada. I m'agrada pensar que li puc donar aquesta part de tranquil·litat i suport que li permetrà ser més feliç amb la resta de la seva vida. 

Primer dia de la setmana de la muerte (la meva amiga que ho sap, però que no sap que va a veure el seu amant, esclar, ha tingut la fantàstica idea d'anar apuntant el compte enrere dels dies que falten per anar-nos-en de vacances...gràcies per augmentar la meva angoixa...però no feia falta, tampoc. I a sobre no li puc dir) superat. 

G. està molt a prop meu i jo em sento més lluny perquè no puc parar de pensar que se'n va amb un altre. 

I  hi ha una part de mi que se la imagina allà i a sobre...A SOBRE... em posa catxonda. És que en sèrio...