Nus fort

 Avui he somiat un munt amb ella i li he explicat perquè era un somni explicable però la part no explicable era tan bonica...

Perquè anàvem en cotxe i conduïa ella però era com a les pelis, que mentre condueixes vas parlant i ens anàvem acostant i els nostres braços acabaven entortolligats (és un somni, podia conduir igualment) i li tocava la cama per no sé què deia i la mirava i la mirava i la mirava...estava tan bonica. És tan bonica...

En el somni no passava res però jo m'imaginava que estàvem al sofà de la cabana, així i que la mirava i la mirava...

Menys mal que la idea és oblidar-la perquè si no...

A la vida real estem com millor que mai, no sé, i va i se'n va amb un altre. Olé. Està tan contenta i no és per mi...però prefereixo veure-la així. 

M'ha ensenyat una cosa del mòbil i li he fet una carícia a la galta...és que segueixo pensant que si ens deixéssim anar ens tocaríem tant que al final hauríem de fer l'amor perquè seria la conseqüència lògica. Però en fi, ella no ho sap ni ho vol ni res així que...

Com deia ahir, el meu dolor és el mateix però està encapsulat. És com si tingués una cama trencada. No és que no em faci mal, no és que no em molesti, però està allà localitzat. 

Almenys he guanyat en funcionalitat  i almenys puc pensar en altres coses. 

Potser tothom a qui li explico la història o fins i tot si algú llegeix aquest blog pensa que ja està bé, que la oblidi ja i que que pesada soc. Però ja us aviso que encara falta molt. Jo és que soc així i no me n'avergonyeixo.

M'enamoro tan fort que després no hi ha manera de desfer el nus ni per mi mateixa. No em sembla malament i reivindico que l'amor no es d'un sol us. A veure? Ui, no em serveix, fora! Un altre!

Jo no soc així, jo soc més un llibre clàssic en què el mateix amor dura tot el llibre. Ben maco que li sembla a tothom en els llibres i a la vida real ets la obsessionada que ja li val i ja podria canviar de tema. Doncs no.