Fantasia sense mi

 Una fantasia en què no participo i que sovint tinc és imaginar-me-la a casa seva pensant en mi. Lluitant contra el que sent o nota o pensa...jo què sé.

És igual de fantasiós que pensar que em fa un petó. Irreal, esclar. Però si fos guionista posaria aquesta escena. 

Ella fent les coses normals per casa seva però neguitosa, fent més coses de lo normal per no parar-se a sentir el que li ve a la ment, per no trobar-me a faltar, per aguantar-se les ganes d'enviar-me un missatge qualsevol o de dir-me que em vol veure o explicar-me alguna cosa que li sortiria dir-me. 

Ella pensant que és per no fer-me mal, perquè no em confongui i sense adonar-se que és per la nostra connexió espiritual. 

Ella fent fora imatges mentals d'abraçar-me o d'estar al sofà de la cabana amb mi. Fent fora imatges en què li acaricio el cabell i li faig un petó a la galta després d'abraçar-la. 

Perquè no ho enten, perquè no sap d'on ve això i perquè no ho relaciona amb tot el que podria venir després. 

Perquè vivim en una societat de parellacràcia i sembla que tot això només s'ho pot endur la parella; a tot estirar els amants. I prou. 

Perquè es pensa que si no vol casar-se amb mi vol dir que no vol RES amb mi. I és mentida perquè el que teníem sí que ho volia. Ho vol. A la meva fantasia (que potser és més real del que em penso en quant a percepció però que no deixa de ser-ho). 

La imagino posant la seva cara a la foto del perfil per aviam si ho miro (mai ho sabrà) i reacciono i li torno a anar al darrere (no sé per què ho vol). 

La imagino revisant el mòbil aviam si he penjat alguna story (que li tinc l'hora pillada i les veu al moment quan les penjo als vespres). Mirant si "algú" li ha escrit un missatge. I no.

I no perquè no vulgui, que ho voldria moltíssim. Simplement perquè ara ja no puc. No em surt res, ja he cremat tots els cartutxos (ho sento així) i ja no puc fer més. Encara que m'encantaria que se m'acudís alguna cosa per tornar a apropar-me a ella...ja no se m'acut. Ja no puc. Ja prou. 

I, amb tot, somric de pensar que demà la VEURÉ.