Fantasia per passar el dia

 Avui m'imagino que G. i jo seguim igual a la feina, com aquests tres dies. 

...però que després parlem del que ens ha posat de l'altra durant el dia. Jejeje.

A mi m'han posat avui els teus texans, que crec que mai t'havia vist.

I ella em digués...doncs a mi m'has posat quan m'has dit que baixaves cap a baix i t'has acostat tant a mi i quasi s'han tocat les nostres espatlles contràries i m'has mirat als ulls. 

Jo li diria...quan t'he vist per la finestra d'esquena...

I ella...quan t'he vist entrar per la porta de cop perquè portava 3 dies esperant que apareguéssis. 

Mare meva, vigileu que m'ho crec.

No no, confio en la meva capacitat de dissociació. 

Avui li podria haver preguntat com li ha anat al matí (que anava a un lloc) però no ho penso fer, no en tinc ganes, i el focus no és perquè ella no s'agobii o no pensi que taliqual sinó que el focus està en mi: no li pregunto perquè no vull, perquè no vull estar pendent d'ella i vull fer la meva vida tot i que m'exciti la imaginació i altres coses...

O sigui, li preguntaria si sabés que sent el mateix, si li fes il·lusió que li pregunti o si ella em preguntés a mi o jo què sé. Però no tenim aquest tipus de relació.

Crec que és el que estic acceptant.

Sí, tenim una "relació" en que quan ens descuidem estem jugant, però és això i prou. Jo em quedo aquí. Que vols jugar? Juguem. Però juguem i prou. Tu ves-me dient que no me'n vagi i jo t'aniré mirant als ulls a la mínima distància que pugui. Anem rient, que adoro veure't riure. Anem-nos explicant perquè em sento tan còmoda explicant-te coses...Però d'aquí no vull passar. Ja no. Perquè no em vull donar més cops de cap contra la paret.

Només a la meva imaginació. On...mare meva...Seria una passada dir-nos coses per missatge i quan ens veiéssim, dissimular fins i tot entre nosaltres. Seria explosiu. El dia que ens pilléssim...seria gros!