M'encanta el cas que em faig a mi mateixa, perquè aquesta nit he somiat amb ella.
Ens trobàvem no sé on i ens abraçàvem.
El magnetisme feia efecte.
Jo l'arrambava.
Ella m'empotrava contra la paret.
Les nostres cares s'acostaven i ens anàvem a fer un petó.
Ella simplement deia. Aquí no.
Uf...és d'aquells somnis que recordes com si haguessin passat de veritat. Amb tacte, que dèiem amb les amigues quan érem adolescents.
Així he d'enfrontar el dia de demà que la tornaré a veure?
Cada cop tinc més amigues adeptes a que li faci un petó, directament, com es posi provocona...hahaha.
Només puc dir una cosa de tot plegat: ojalà. Ja ho sé...paraula incorrecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada