Vacances

 No ens hem dit res en totes les vacances.

Ni ganes.

O sigui, ella no m'ha dit res: ni ganes.

Jo no li he dit res, tampoc tinc res a dir-li.

La veritat és que estic molt diferent després de ser conscient de tot el que ha orquestrat per anar a veure al seu amant davant dels meus putos morros important-li una merda com jo em podria sentir (fatal). 

No vull jutjar si hi havia alguna altra manera en aquesta vida d'anar amb ell que no fos, això, davant dels meus putus morros.

Estic molt emprenyada. 

Tot i així, estic segura que em desplomaré quan la vegi (te mir i me desplom...) però ja no vull fer absolutament RES per apropar-me a ella. Al contrari, faré el que sigui per allunyar-me'n. I per aguantar el tipus mentre ens haguem de seguir veient. Puc tenir molt bones converses d'ascensor.

Ara l'entenc quan passava de mi. T'allunyes quan t'adones que realment no hi ha res a fer. Doncs això. 

El meu orgull continua portant al canell la seva goma del cabell que ella sap que és seva. Continua penjant storys per ella i revisant si les ha mirat. Continua mirant si ha canviat la seva foto del perfil de watsap anant posant tot de fotos del seu fantàstic viatge. D'acord. Espero que t'ho passessis bomba ignorant per complet els meus sentiments i la meva existència. 

Bueno, si  m'hagués cregut el seu primer no...vaja...si hagués sigut creïble...

Una veueta em xiuxiuejava una fantasia dins del meu cervell però no sé si seré capaç de tenir-la.

Em deia...t'imagines que et diu tota seriosa i des del control absolut que sí que es vol liar amb tu? M'agrada aquest canvi de perspectiva. Que no sigui des de perdre el control sinó tot lo contrari. Continua sent una fantasia totalment imaginària i irreal però està bé obrir nous horitzons. 

Mira, que he pensat que ho vull provar amb una dona, què et sembla si ens liem? Hahaha, em ve riure només de pensar-ho. És com imaginar-me que de cop m'abdueixen els extraterrestres o que em trobo, jo què sé, la Jennyfer Aniston pel carrer (per dir algo). 

Però bueno, m'agrada que el meu cervell tingui idees noves i alternatives.

Ara ja no vull gaudir del dia a dia amb ella. El vull suportar i passar-lo com pugui fins que ens deixem de veure. 

Va ser bonic mentre va durar, suposo. 

M'agradaria rescatar el sentiments que he tingut per ella i poder-los aplicar a una altra persona. Necessito recórrer aquest camí. Ara encara ho veig impossible, tothom continua tenint la pega de "no ser ella" però sé que això passarà. 

Segueixo amb la meva pena interna, però ens duem millor.