Avui es veu que ens ha vist passar a G. i a mi i, quan ja no la sentíem ha dit "Ai! L'amor!" i la companya còmplice l'ha sentit i li ha contestat...uaaaaal·la!!! I la companya sospitona ha dit "És que jo no soc tonta!".
Jodeeeeeeeeer, que m'ha pillat, vaja. Del tot.
La còmplice ha dit que després parlaria amb ella, jo no hi he parlat perquè avui he marxat abans.
Mare meva...si és que no m'estranya, no entenc com no ho veu tothom de 4 anys enllà.
M'agradarà veure com ho veu, per això. Suposo que sospita molt fortament que és a mi a qui m'agrada i que ella no em fa cas però clar, no sap ni que G. ho sap, ni tots els episodis de les abraçadetes, ni res de res. Vull veure com ho ha vist des de fora. Tot i que prevec que veurà, igual que la còmplice, que soc jo que vaig al darrere i ja està, que és el que és, tot i que estic molt millor.
Però és que em cau la bava amb G., no puc fer-hi més. Avui m'ha dit que es sentia fatal perquè ahir s'havia oblidat d'una reunió del seu fill i un altre cop la meva musculatura movent-se cap enrere per no abraçar-la. Li he fet una carícia a la "cabecita loca". Avui ens hem vist poquet però com sempre, super bonic. Almenys per mi.
Està bé perquè el meu cervell m'envia moltes senyals perquè recordi que "ella no" i que "res vol dir res" i, com deia en el post d'ahir, així estic "bé". No bé, però bé. M'explico?
Divendres anem en cotxe, si no passa res. Demà faria pausa, si pogués no la veuria. Però és impossible. Demà intentaré esquivar-la, perquè corri l'aire dins del meu cervell mateix. No puc esperar coses cada dia perquè llavors m'entra l'ansietat. No puc esperar que cada dia m'expliqui el que li passa, no puc esperar acariciar-li el cabell cada dia, no puc esperar que vingui al bar i que es canvii al meu costat, ni que em somrigui tant...no. Demà no.
Aviam què em diu la companya sospitona...demà em concentraré en això. Aviam si posa llum.
2 comentaris:
Sempre hi ha qualcú espavilat!.😅
Aferradetes, somnis.
Uf...ja veus!
Publica un comentari a l'entrada