Storys

 Això que diré ara segurament no té cap mena d'interès però ho he dit en veu alta a una amiga i m'ha semblat curiós. 

És com que ja ho sabia però fins que no ho he dit no n'he sigut conscient.

Li he dit que avui acabava el meu dol d'storys d'instagram i que ja en tornaria a posar una.

Que les que posava cada vespre eren dedicades a G. però dissimulant perquè no ho noti i perquè l'altra gent no noti que van per a la meva enamorada. És difícil trobar què penjar, eh,  de vegades?

A més moltes vegades també em serveixen a mi. Perquè son com missatges d'amor que li vull dir a ella però en format com si m'ho digués a mi mateixa com per exemple...per dir una xorrada..."Ets única". Jo li dic a ella però també m'ho dic a mi i qui ho llegeixi pensa que ho dic en general. 

El que he sigut conscient quan ho he dit és que aquesta mena d'estratègia abocada al fracàs i absolutament infructuosa, em serveix per canalitzar l'energia que em genera G. 

Cada vespre li diria bona nit bonica meva i perquè no m'exploti a dintre, doncs ho canalitzo buscant una frase amb què em pugui expressar.

A la meva vida paral·lela de la imaginació en què mai contrasto res amb la realitat (no sigui cas que no sigui) ella les espera i vibra quan veu que he penjat algo i quan veu el que he penjat. Segurament és mentida però tampoc fa cap mal viure amb la il·lusió...

Per exemple, avui que acabo el dol i en tornaré a penjar una, l'energia se me'n va a esperar que sigui una mica tard perquè si l'està esperant...l'esperi més estona. I si no, doncs li serà igual...

Confirmem que estic pirada? Confirmem que estic pirada.