Ahir ens vam barallar, jo i G.
Per watsap, que és una merda perquè porta a malentesos. Vaig com treure el tema del seu amant de males maneres i per on no tocava i es va pensar com que li demanava explicacions.
Per sort vam poder parlar i ens vam trucar i tot però em sento fatal.
Sento que he invadit la seva intimitat (això que tant i tant valoro) i em fa ràbia pensar que lo únic que fa és "aguantar-me" perquè no em senti malament o perquè no peti tot fet que ens hem de seguir veient i relacionant...
Al final la conclusió va ser com positiva, vam quedar que si faig o dic algo que la incomoda que m'avisi, que no regulo la intensitat.
Tinc tantes ganes d'abraçar-la només veure-la que no sé què faré demà...Em sap tant de greu haver-la incomodat...i a sobre, no suporto sentir-me tan mala persona i que he fet les coses malament com expressament aviam si petava...i ha petat.
Ara tinc la sensació que no m'aguanta...jo què sé, suposo que res és tan dramàtic ni cap amunt ni cap avall...
A vegades penso que se'n vagi ja d'una punyetera vegada i pugui fer RESET. I alhora no suporto la idea de la vida sense ella. Jo què sé...quina merda.
4 comentaris:
Has conegut un altre caire de G. i de tu mateixa.
Com dius tu, "res és tan dramàtic, ni cap amunt ni cap avall".
Aferradetes, nina.
Sí, oi? Tot son aprenentatges...
No sé, em falten dades per poder opinar.
Penso que sempre hem de tenir la llibertat de dir el que volem, sense ofendre i l'altra persona, la llibertat de contestar el que vulgui o no contestar. Jo fujo quan no és així.
Ja, dintel, estic d'acord amb el que dius. Jo és com cap a on vaig. Estic contenta de la comunicació que tenim, en realitat, tot i que petem per les cantonades de vegades...m'ho emporto com a aprenentatge personal.
La falta de dades...jajaja sí, hauria d'escriure un llibre 😆
Publica un comentari a l'entrada