Llimbs

 Deixeu-me sumir-me una estoneta en el món imaginari, en aquell espai irreal entre el son i la vigília on és del tot real la connexió entre G. i jo. 

Ahir li vaig deixar La Carta, sense dir-li res. No espero cap mena de resposta ni l'he rebut. 

Però ahir es va posar de foto de perfil el Nostre Montseny. No vol dir res.

Avui s'ha posat de foto de perfil la Nostra Posta de Sol. No vol dir res.

Des de quan es canvia la foto del perfil cada dia? Des de mai. Bé, quan va tornar del viatge infernal. 

Però res vol dir res. Per molt que li vulgui trobar un sentit no en té. Lo únic que fa és emocionar-me.

Per què apel·la al nostre imaginari comú PER A RES?? N'és conscient? És casualitat?

Visc als llimbs? Segurament.

Bé, com acabava una mica La Carta...ara, seguim.