Moviment

 Que bé, M.O., després de la no-cita, continua tenint el poder de desconnectar-me de G.

És tan mona, m'agrada tant parlar amb ella...noto que ens volem conèixer més i m'encanta com que sigui molt a poc a poc.

M'agrada la seva pigueta, m'encanten les seves dents, m'encanta com mou la boca i el seu somriure...M'agraden les seves mans i els seus peus. Sí. Crec que mai m'havia fixat en els peus de ningú, però m'agraden els seus peus, em recorden a la no-cita quan anava descalça per casa seva. 

Un altre cop: intimitat. 

M'agrada molt descobrir una persona així de lentament, no entenc la gent com es coneix i el mateix dia s'enrollen i amb una setmana passen tota la història. Buah, podria estar un any només admirant aquesta pigueta abans de tenir una nova no-cita. 

Avui li he fet un petó a la galta. 

M'agrada caminar per un camí que m'agrada i sentir que en vull més. Per què després ha de ser tan complicat que les coses arribin a bon port? M'agradaria poder avançar confiada d'arribar tan lluny com vulgui. M'acabo topant amb la paret de que l'altra persona no em correspon en aquest sentit o en troba una altra o jo què sé...que no vol avançar igual que jo. Això és molt difícil, no?

Però he decidit perdre la por a l'amor no correspost. Total, si és la meva zona de confort. Sí algú m'interessa vaig cap a aquesta persona i punt. Amb G. vaig pensar ja em pararà...i gràcies a això vaig viure moltes coses molt boniques.

La història amb ella (G.) m'està ensenyant tant sobre això. Lo bonic que pot arribar a ser tot i no ser. I tot el que és sense ser. 

Sí M.O. m'atrau doncs avanço cap a ella. M'atrau i em mou. Doncs visca el moviment.