No-cita

 Com tenir una no-cita amb algú i en canvi estar tan a gust, desconnectar d'aquesta manera i voler tornar-hi molt fortament.

Doncs així.

Aviam, que no va haver feeling (veieu com sé distingir quan n'hi ha de quan no?) corporal, no fluia, per part de cap de les dues, perquè això ha de ser bidireccional o no s'esdevé. Però en canvi...tanta intimitat, com tantes ganes d'haver parlat ja fa temps i de seguir parlant i d'explicar coses...

Totes aquestes coses m'han passat amb amigues que son amigues i prou i sé que és normal i que segur que M.O. ho ha viscut així, com jo amb tanta altra gent. Però per mi, amb ella, té un puntet més.

I m'agrada, m'agrada tenir-lo perquè em fa gaudir-ho molt més, fa que sigui molt més especial, molt més significatiu, em sento molt més viva. Res, només per aquest petit puntet de més que és una miqueta d'atracció o d'emoció o d'intringulis o de crush o digues-li com vulguis. 

I compleix l'objectiu màximament també de que desconnecti de G., que ja ho veig real com una casa de pagès però com aigua passada...jo allunyant-me d'esquena...buah. 

Sé que amb M.O. se m'activa el mode "amants platòniques"; em fa gràcia perquè és com una manera especial de tractar la història i la relació, bueno, no sé...que estic molt contenta. Tot i que podria estar decebuda per no haver notat cap feeling no ho estic. 

A més que així com amb G. m'angoixava molt el fet de  "perdre-la", per això li vaig dir que volia que estigués a la meva vida (i encara ho vull, no deixo de lluitar-hi), amb M.O. no em passa, és com que ja hi és a la meva vida i si algun dia no hi és, serà fluid i natural...no sé...estic molt bé i molt tranquil·la.

Anem veient.

(...la pigueta...)