Només volia apuntar que M.O. té uns braços molt catxes (perquè fa trapezi..jejeje) i que m'agrada molt i cada cop que l'hi veig em flipa i a més ahir duia una GOMA A MIG BRAÇ!!
Perdoneu però això és uniforme de bollera!! Bueno, bueno...
Tranquils que no estic flipada, estic molt tranquil·la i molt orgullosa d'estar-ho però m'agrada mirar com la complicitat va creixent i com em sento bé amb ella i prou, en el punt que estem, que no té per què anar més enllà però que a mi m'afegeix un punt d'emoció i m'aporta una miqueta més que amb altra gent (amb qui també estic molt a gust) perquè m'agrada i em posa una mica.
Mireu, jo soc així, què vols que et digui, m'agrada que la gent m'agradi (avui he sentit a la ràdio una cançó que deia algo semblant a això). I no tinc ganes d'avergonyir-me de com soc, vull viure com soc, com estic fent últimament encara que em porti sofriments. També me'n portaria i me n'ha portat viure com no soc així que posats a fer...oi?
2 comentaris:
I molt ben fet , no has de renunciar mai a ser com ets ! ;)
Abraçades !.
De fet no hi ha altra manera de viure, realment com és cadascú. Intentant sempre millorar tot allò que no agrada d'un mateix i sense renunciar a la nostra essència.
Aferradetes, nina.
Publica un comentari a l'entrada