Dins dels límits

 Avui hem recuperat una mica la connexió amb G.

Només aspiro a això, a mantenir-nos bé però després no sé com fer-ho perquè és com que ens en anem de mare. 

Sobretot jo.

Només vull mantenir-me dins dels meus límits, tampoc pot ser tan difícil. 

Només es tracta d'estar normal.

Amb la resta de gent, fins i tot gent que em pot agradar o atreure em mantinc normal, actuo normal i fluid i tranquil·la i coherent.

Amb ella no.

No sé, potser m'he acostumat massa a sobrepensar tot el que fa i deixa de fer perquè era com lo únic que tenia...no sé...però quan vaig començar?

Per què em passa això AMB ELLA?? No entenc què té, fa o significa o...jo què sé, per què ella??

És que els seus ulls tenen aquest color impossible perquè son la porta d'un altre món o una cosa així?

Jo és que no ho entenc ni he vist cosa igual.

Però bueno, lo únic que vull ara és ESTAR NORMAL. I bé. Gaudir del temps que ens queda juntes. No sé si és poc o és tot un altre curs, hi ha opinions per tot. Si pogués triar...uf...seria molt difícil. Per una banda em relaxaria tant pensar que estaré amb ella tot un altre any...i per l'altra, em relaxaria tant no veurer-la, també. El pitjor és la incertesa. Però no puc fer-hi res així que...