M.O. continua tenint el poder de transportar-me a un món paral·lel sense ratllades ni coses rares ni amb doble sentit que semblen el que no són i són el que no semblen.
Avui li he fet una abraçada molt forta perquè se li va morir la gossa i en tenia moltes ganes (de fer-li una abraçada, s'enten). M'agrada molt abraçar-la, també. És com que em quedaria allà enganxada. Quines coses ens provoquen les persones...
Però noto que no estem gens connectades en aquest sentit després de la no-cita. Noto clarament que no.
El problema amb G. sempre ha sigut el màxim feeling que hem tingut. No sé d'on va sortir ni on va anar a parar però mai dubtaré que va existir, perquè soc perfectament capaç de veure quan no n'hi ha. Per tant també soc capaç de veure quan n'hi ha i res ni ningú em farà dubtar d'això.
Vaig fent espai per descansar i cuidar-me i tornar a mi, ja em veig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada