Et vull tocar

 Et veig després d'una setmana llarga i corro a abraçar-te.

Literalment, aparto la gent i corro a abraçar-te. 

T'abraço, et noto, t'ensumo...ets tu. 

Ets tu tan palpable com sempre, amb la nostra abraçada perfecta que mai deixaria anar. 

Et miro bé la cara com una mare, com algú que t'estima i t'estima i t'estima. Fas bona cara, et dic. Perquè en fas. 

No m'ho tornis a fer, et dic després. Patia de debò, et dic. I em tornes a explicar els ets i uts de la teva gola. 

I començo a abraçar-te i ja no puc parar.

Bueno, sí que puc perquè no em queda un altre remei però em costa molt i em fa mal.

Ja vull un altre cop tornar a abraçar a tothom perquè supleixin la teva abraçada adoradíssima. 

Perquè només vull abraçar-te tota l'estona. I només vull abraçar-te a tu.

I un altre cop em fa mal veure't i no poder-te tocar.

Però, saps? Ja no m'invento cap excusa per tocar-te. 

Només ploro i et desitjo des d'aquí. 

Vull tocar-te.

Vull tocar-te el cabell, no te'l despentinis així que em moro. 

Vull tocar-te les mans mentre busques repelons per fer-te passar els nervis i mentre t'acarones un dit amb un altre, sempre els dits junts  i jo vull tenir els meus entremig...però no puc. 

Vull acariciar-te els canells, oh, avui no portes els braçalets. M'encanta mirar-te, en sèrio.

Vull tocar-te les espatlles i l'esquena i vull abraçar-te i abraçar-te tota l'estona. 

Però no puc.

No puc.