dissabte, 16 de desembre del 2023

Somni fet realitat...i no

 Tu ets conscient (no...) que m'he estat morint per tu? Que em moro per tu cada dia a casa meva i en els meus somnis? Que penso en tu tot el dia tota l'estona?

I després vinc aquí i com si res...au...ets un puto somni fet realitat, et miro, et veig, t'escolto, et toco, t'ensumo (oh, mentre tanco els ulls i ningú s'adona del que estic fent), et parlo, sento que m'estimes i em vols al teu costat...un puto somni fet  realitat...i alhora inabastable. 

Et miro els llavis mentre imagino quin gust i quin tacte deuen tenir. Mentre m'imagino els meus xocant-hi en un petó.

Et miro les cuixes i com poses la mà entremig per creuar les cames i vull que sigui la meva.

Et miro on s'ajunten imaginant que allà hi ha el centre del teu plaer que vull absolutament ABSORBIR. 

Et miro el turmell...oh, diantre de botes...

Passo i et toco perquè ja puc fer-ho sense por de descontrolar-me i el món s'atura.

Com pots no percebre-ho?

Ens creuem i em dius "holaaa" amb mig somriure que em mata perquè en realitat saps que t'estic mirant tota l'estona. 

Em busques la mirada còmplice i em sento tan feliç...quan et deixes una ametlla al plat i riem o quan algú diu una cosa rara.

Et toco el cap quan em dius que et fa mal...



Així estem...igual que l'any passat. Exactament igual.

Però jo estic molt diferent, ja no estic esperant que "passi" res perquè és d'amigues.

Toooooooot és d'amigues....d'amigues del segle XIX que fan servir aquesta paraula per no dir-ne una altra? Possiblement. Però d'amigues. Jo mateixa estic sublimant els meus sentiments en aquest eufemisme.

Amb aquesta excusa podem fer tot el que vulguem sense dissimular i sense frenar-nos. Perquè és d'amigues.

Amb aquesta excusa pots estar enviant àudios a una amiga comuna (a la meva estimada còmplice que continua sent-ho però en la distància) des del meu mòbil  mentre totes dues ens hi amorrem (per què no li envies des del teu?) i ens podem fer una foto perquè portem el jersei igual; i podem parlar del filtre que poses, que a tu et queda bé però a mi no i n'hem de buscar un altre. 

Puc estar traient pelotillas de la teva sudadera amb la meva maquineta que les treu imaginant totes les vegades que vaig absolutament DESIJTAR-TE mentre hi eres a dintre.

Puc baixar a la terra tots els somnis que he tingut amb tu. Tots? No tots. Tot és possible mentre sigui d'amigues. No parlem de sexe. I molt menys de sexe lèsbic. No parlem de desig ni d'amor. 

Però mentrestant ens atraiem com un imant. D'amigues, però. 

Només em queda treure de context aquesta història. Passar-la a la vida real. 

I gaudir de tu.


1 comentari:

artur ha dit...

Com diu aquell poema... "Tu i jo, tenim un amor pendent, però diguem-ne cafè, que fa menys por !"
Abraçades ;)