La meitat o més

 NC. està de baixa.

Sembla que tocar-me la cuixa no li va sentar bé....és broma, pobreta.

Fa molt que pateix de mal d'esquena i ha petat.

La trobo a faltar molt i li dic, xerrem molt. Sembla que per estar morta per dintre (com jo dic...) el seu cos per fi li està demanant atenció i li està dient que pari i es miri i s'escolti. Això m'encanta.

M'encanta el vincle que s'està creant entre nosaltres. Jo li pregunto com està, li dic que trobo a faltar les seves abraçades (és cert) i ella m'envia fotos de la seva carona dient-me que li fa molt de mal...pobreta meva. 

El que deia l'altre dia dels vincles: no estic pensant en absolut que sigui un ligue i en canvi està sent super bonic i intens i no parem d'enviar-nos cors i dir-nos que ens estimem.

D'amigues, sens dubte, però jo vull que la meva vida sigui així.

Amb vincles així no em poso tan trista de "no lligar" perquè la meitat de coses que sembla ser que son exclusivitat de les parelles i dels vincles sexuals també les tinc en altres persones. La meitat o més. 

Perquè NC. em fa abraçades i ens acariciem les mans, si volem. Ens enviem cors i ens diem que ens estimem, la cuido i ella m'obre el seu cor (mort per dintre...però no...). Això son coses que podria esperar a que passés ALGO amb una persona per fer. Algo? Què és algo? És que has d'esperar a morrejar-te amb algú per fer tot això? Doncs no.

Així vull viure a partir d'ara.

Ja fa temps que vaig pensar en el concepte de coneixer algú.

A mi no em fa falta conèixer ningú, ja conec molta gent que estimo molt i m'encanta i a qui puc estimar, cuidar i tenir una relació super profunda amb ells. I, el que deia, que em donen la meitat o més del que sembla ser que hauria d'esperar a trobar una parella per tenir.

Sobretot si em mostro com soc, si ho visc intensament com soc. Si estimem fortament. Estimem-nos.