Joder, G., com en saps d'enamorar-me.
Com en saps d'acostar-te lo just per encendre'm i que et desitgi més i més.
Com en saps de mantenir-te a prop meu el temps just.
Com em tens d'enamorada...és que no m'ho puc creure.
Em posa tan trista que no pugui passar d'aquí...perquè ja hem estat aquí mil vegades i sempre tornem enrere i mai passem d'aquí.
Perquè em saludes amb tanta efusivitat que després em giro i tinc ganes de plorar perquè jo el que vull és abraçar-te, fer-te petons i dir-te que t'estimo.
Coincidim en un espai i m'acompanyes un tros i tinc ganes de plorar perquè el que vull és que ens acompanyem tot el rato de tots els dies.
M'envies un missatge i jo vull enviar-te tots els missatges del món i dir-te bon dia i bona nit cada dia però no puc perquè llavors tu deixes de fer-ho.
I alhora soc tan feliç amb la teva proximitat, quan noto l'escalfor del teu braç a la meva esquena que no em toca però quasi.
Quan m'ensenyes coses del mòbil, quan m'ensenyes la taula del teu jardí i quasi surto del meu modo per dir-te: convida'm. Passem-hi una tarda, passem-hi un vespre, parlem-hi de la vida, prenguem-nos-hi algo (crec que m'he perdut ja amb els pronoms febles).
Avui em passa com ja em va passar un dia, recordo, el curs passat, crec: què noto aquí dintre? Ah sí: calentura.
Se m'obliden les sensacions que despertes al meu cos, de vegades, fins que me les tornes a despertar amb el teu contacte adorat i tan anhelat.
Ja m'he de reprimir per enviar-te missatges, dir-te coses, venir-te a buscar o seure al teu costat però de moment encara ho aconsegueixo.
Gaudiré del fet de tenir-ne ganes i de tenir idees i projectes tot i que no els pugui materialitzar. Com venir a la teva taula de jardí.
És que realment al final no vull de debò, eh. Quan et vaig dir d'anar d'excursió volia i m'hi veia. De tant dir que no i posposar-ho ara ja no ho veig...
Estic derrotada. Efectivament, ara has de ser tu qui tiri del carro.
Veurem demà, amor, només friso per tornar a estar al teu costat i sentir la teva olor.
I no, no, no, no, no li diré que pari perquè no vull que s'acabi mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada