Erotisme

 ...perquè això ja no té un altre nom. Després una va així, cremadíssima. 

Si m'expliques totes les penes i tots els llocs on et fa mal saps que t'abraçaré i si estàs recolzada en una taula, els nostres cossos quedaran tan encaixats, que fins i tot m'he mogut perquè encaixessin més...i sentir el contacte de la teva cuixa entre les meves cames...fillmeu...si és que això té un nom, saps?

Aquí, aquí, aquí és on em fa mal, fes-me un massatge i per fer-te'l, el meu cos decideix un altre cop acoplar-se al teu i aquest cop és el teu maluc el que està entre les meves cames, gairebé.  No ho notes???

I no, no és una de les meves "fantasies", que no us enganyi el títol del blog, és la realitat. 

I sí, tot això davant de tothom i no ens importa, després ja n'hi ha una que em fa cares (la meva amiga). Tinc pendent preguntar-li si veu clarament que és ella o que com a mínim som totes dues...

Es veu que ara s'obre la veda d'enviar-nos missatges com si res i explicar-me totes les seves intimitats i jo no sé si continuar distant o aprofitar que hi ha obert el canal de comunicació per comunicar-m'hi! Aviam...és el meu somni fet realitat.

Després estàs esverada i sospires i plores i rius al meu costat i és que em derriteixo, no desitjo una altra cosa que veure't així.

Vull vacances, em dius. Però no, perquè a les vacances també em feia mal...què vols, doncs?

Li dic que si la pastilla l'ha ajudat a relaxar i això també va bé perquè li faci una mica menys de mal (a part del meu massatge) i diu ui, relaxar...això ja és un altre tema. Doncs explica-me'l, amor, només vull que m'expliquis tot, que puguem parlar de tot per fi. Li dic que si obrim aquest meló i riu. 

Uf...li diria un altre cop que què hem de fer. Hi ha una cançó que ho diu (com sempre): i ens mirarem amb la cara de què hem de fer. Com passava AQUEST dia de fa MIL anys. 

I mira tu...buscant aquest post m'adono que ja hem estat aquí on estem ara mil vegades i que no ens ha conduit enlloc així que més em reafirmo en posar distància i en plan a la merda tot. 

No entenc per què anem a parar sempre aquí mateix! Buf!