divendres, 26 d’abril del 2024

Pors

 M'he responsabilitzat del seu mal d'esquena. O sigui, no, però la cuido. M'ha demanat ajuda i l'ajudo.

Com que m'encanta pensar en ella doncs no em costa, exacte, com la cançó de l'Aitana...

Però un altre tema en què m'ha demanat ajuda és en el seu benestar psicològic. Repeteixo: m'ha demanat ajuda i l'ajudo.

Peeeeeeeerò tinc molta por.

Quan algú em demana ajuda, suport, alguna amiga...em situo molt bé, no em desgasto i  estic allà present pel que em necessiti, li parlo quan hi penso, jo què sé, se m'acudeixen coses que la poden ajudar...no sé, estic molt segura de mi mateixa, estic tranquil·la, estic disponible, estic centrada en mi...jo què sé, com tot perfecte.

Però amb ella tinc molta por d'agobiar-la, de sobrepassar-me jo mateixa, d'anar massa enllà, d'estar-me "aprofitant"...no sé, tinc mil milions de pors.

Tinc coses a dir-li però no sé si dir-li, no sé quan dir-li, m'esvero, m'atabalo...

En fi...davant del dubte intento replegar-me, processar molt i no bombardejar-la.

Però alhora sento que està expectant al que li dic, al que jo faig però es queda com aturada, com que no em respon...o sigui, sí, però li baixa la iniciativa i això em dona inseguretat, potser per coses que ja han passat. Quan he pres la iniciativa fins l'infinit, al final s'ha liat. 

Em faig por. 

Avui ha sigut tan bonic, totes dues en una sala fent estiraments i jo tocant-li (molt poc...) el cos, li he fet un massatget al peu, on li fa mal, li he mirat el cos, li he suggerit coses, li he parlat del seu cos, de la seva escolta...per mi és preciós poder dir-li tot això i tenir la perspectiva de seguir-li dient, ja tinc preparada la sessió de dilluns. 

Al matí li he dit: quedem a tal hora a tal sala. És com un somni fet realitat en si mateix. Jo havia tancat la porta. Ella l'ha deixat oberta, jejeje. Però igualment hem estat soles. 

El meu xat de jo mateixa està traient fum...de tot el que li diria però molt desordenat, ja va bé que no li digui. Intentaré resumir i transmetre-li el que vull.

Lo única que em fa por és acabar parlant amb la paret. No sé com gestionar-ho.