Sant Jordi

 Avui és sant Jordi. Sí, ehem, fàcilment deduïble mirant la data del post...

He repassat els posts de l'any passat per aviam com vaig passar el sant Jordi però veig que no vaig posar res, que va passar sense pena ni glòria tot i que els posts anteriors i posteriors demostren que estàvem exactament igual que ara. Tot ambigu. Molt. Però jo estava diferent, molt ansiosa, molt desconfiada, no sé...recordo com em sentia. Molt diferent. Moltíssim.

Però vaja, centrem-nos en aquest any. Avui és sant Jordi, repeteixo.

Ha estat un dia molt difícil, és el dia dels enamorats. La gran diferència amb l'any passat és que avui sí que sento que és el nostre dia (tot i que potser que ens esperem a que sigui el dia de les històries d'amor falses, s'escauria més).

Avui sí que tenia una rosa i un llibre a la punta de la llengua per donar-li però no ho he fet. Precisament perquè per mi simbolitzen alguna cosa que no som. No seré més l'enamorada unilateral que et regala una rosa perquè diguis "ah, vale". No. Ja no soc aquesta. 

Ella m'ha enviat la foto d'un llibre que sap que m'agrada. No compta com a regal de sant Jordi? Li he dit que no el tenia. Com me l'hagi comprat em desmaio i li demano matrimoni, ja...és broma.

Precisament he pensat...com me'l compri...n'hi compro un per si de cas? I si no, me'l quedo?? Però per sort m'he trobat a la meva amiga E.,  maquiavèl·lica i conspiranòica i m'ha dit que no ho fes. I no ho he fet. En cas que me'l regalés (bueno, ehem, NO CREC) encara serà millor si jo no en tinc cap per ella. 

Així ha sigut el dia de sant Jordi. Esgotador. Amb un nus a l'estómac. 

La meva amiga T. (amiga i coach) m'ha dit que no havia pogut passar el dia amb el seu home però que s'havien regalat  la rosa de bon matí i blablabla, tot molt romàntic...i li he dit doncs mira, jo he passat el dia amb la meva enamorada...però en canvi...aix.

Que fort. Estic molt en shock de comparar com em sento ara amb com em sentia l'any passat per aquestes dates...