Xocolata

 Vaig comprar xocolata.

Li he regalat. Coses que faig...

Li he deixat dins de la bossa que em va regalar pel meu aniversari l'any passat (o sigui, l'any passat no l'altre, en realitat). I quan hem parlat del regal em diu tota esparverada: però la bossa no, no?!?!? Noooo no no no, la bossa no!

I diu..."jo pensant, ara aquesta em torna la bossa"; així amb una carona...

Mare meva, amb el fetitxe màxim que és per mi AQUELLA bossa...buah, que feliç em fas dient-me que per tu també és molt important. La porto sempre.

Estic entre no fer-me il·lusions...il·lusions més enllà del que realment passa; no saber com gestionar tanta atenció per part seva i el fet que estiguem tan bé i unes ganes boges de dir-li més coses i més coses i dir-li el que sento i preguntar-li què sent.

Pensava en dir-li què sento i tampoc sabria ben bé què dir. Què sento o què vull.

Li diria que penso en ella tot el rato, que penso en ella quan me'n vaig a dormir i quan em desperto, li diria que vull abraçar-la i fer-li petonets, li diria que vull anar a descobrir el món amb ella, però un món petitó.

Avui jo estava dient que volia (vull) anar a una caseta de fusta, tinc com aquesta obsessió. I per dins anava pensant...amb tu, anem-hi, amor, estiguem allà simplement a la cabana. La cabana...m'agradaria explicar-li algun dia aquesta fantasia i què fèiem allà.

Menjar xocolata ja ho tenim. En mengem sovint juntes. Allò de fer l'amor i estar abraçades ja...Ara hi he afegit passejar pel bosc, passejaríem juntes sense dir res, potser. 

M'obre un món nou. I tinc una sensació tan gran de que jo a ella també...només que no s'atreveix. I ja no estic parlant de ser amants o no ser-ho. Estic parlant com a persones. 

Com diu la meva amiga de Mallorca, no podem estar una sense s'altra. I és així.