Terapeuta

 Aquesta setmana G. va tornar un altre cop super distant. 

I jo pensant...ja hi som? Com sempre?? Però no ben bé...

Li vaig dir que per què estava tan sèria i em va dir que no, que estava cansada...però no. Estava sèria i sosa i malament.

Di...mecres (ja no sé el dia que visc) em va escriure al vespre i va començar a dir-me tot el que sentia, que estava malament (per això estava sosa), que estava espantada perquè li passen coses (mal d'esquena, cansament...coses..) i que té molta por a estar malament, sobretot pel seu fill i que no vol acabar encara pitjor com ja li va passar fa temps (fins ara la versió que m'havia explicat era que reees, que unes quantes sessions amb la psicòloga i que de dir 4 coses ja va anar estant millor...). Que no sap ben bé d'on li ve, que no té ganes de res (bueno, tot això ja m'ho va dir en persona, també)...en fi, moltes coses.

Jo vaig estar recollint tot el que em deia, donant-li la meva opinió, li vaig dir coses que feia molt temps que volia dir-li: que no caigui en el bucle infinit de les malalties, per exemple. 

M'ho va agrair molt i em va dir que sí, que sí, que xerrés, que estava receptiva i que no sempre ho està (quants dies ha arreglat amb aquesta sola frase). 

Li vaig dir que potser havia de travessar coses i passar-ho malament, d'alguna manera. Però em va dir que no vol, que arreglarà el que sigui, però estant bé i li vaig dir que d'acord, doncs que necessitava estratègies de benestar (mimos, vaja). 

A partir d'aquesta idea se me'n va acudir una. 

Li vaig dir: he tingut una idea però no sé, perquè em diguis que no...

Però sí, clar. li he dit, tot i que la idea ja tenia implícit que diria que no (jejeje).

La idea era que un dia que tenim festa, anessim a un spa. M'ha dit que no li agraden els spa. Beeee.

Ja li he dit, com que ja sabia que em diries que no...

I no ha dit que no només perquè no li agradin els spa ...que també, penso jo,  evidentment a cadascú li agrada el que li agrada, però spa es com un concepte general d'un lloc on et cuiden, et mimen i desconnectes un rato i si tan diu que està cansada i que necessita vacances  i blablabla...doncs sembla una bona idea.

Total, que li he dit: segona part: per què no?? Pensa-ho, indaga, rasca.

Hem parlat poquet d'això perquè estàvem a la feina, com sempre amb converses a mitges per les cantonades...

Però ha sortit a la llum, un altre cop, el fet que realment no té ganes de res. 

Ha dit que a més a més aquell dia havia pensat estar a casa tranquil·la, aprofitant que el seu fill no té festa...i li he dit q clar, q està molt bé però que tornem al que ja li vaig dir: que es tanca i no viu la vida. I al final es sent així com em va dir...que aquesta falta de ganes que té, s'ha de trencar per alguna banda i que hem de trobar com el desllorigador perquè si no, entrem un altre cop. 

Que després serà allò de què, com ha anat el cap de setmana? Pse (sempre és la seva resposta).

La meva princesa preciosa està malament i confia en mi perquè l'ajudi a estar millor. Us podeu imaginar res més preciós?

Tinc amigues que estan preocupades per mi però jo no ho estic. 

El meu amor fa el seu efecte; puc donar-li, té un per què d'existir.

Si el rep i l'accepta és perquè el necessita.

Em fa por continuar endavant i que  la seva conclusió torni a ser anar-se'n amb el seu amant. És l'única cosa per la que li he vist moure's i motivar-se, a part de les coses del dia a dia. 

Voldria que fos feliç amb mi però per sobre d'això vull que sigui feliç i si pot ser amb la meva ajuda, doncs també me n'alegro perquè almenys sento que no he estat perdent el temps. 

Jo estic com molt forta i molt centrada en mi.

Si m'estimés...fantàstic, si poguéssim compartir aquest camí des de la màxima intimitat i des de l'amor físic...buah...seria espectacular.

Però si la podem compartir així també em fa molt feliç.

Dolços somnis bonica G., continuem en contacte i en connexió...