Estar bé

És molt raro estar tan bé.

Jo estic bé, molt tranquil·la i centrada. El cap de setmana he estat tranquil·la, es pot dir com que no pensava en G., no tenia gens d'ansietat. Diumenge li vaig dir bon dia. 

G. està força bé...o sigui...per dins no ho sé perquè com que no ho demostra fins que està fatal...però avui feia bona cara, estava de bon humor.

Tot va bé entre nosaltres, estem en confiança, ens busquem parlem de forma natural, ens fem carinyitus...bueno, jo a ella...però dintre de la naturalitat, com quan estem bé, vaja.

Em sento com em sentia a principi de curs quan seia al seu costat i sentia que tot estava al seu lloc però tota l'estona.

Se'm curen tots els mals sense diagnosticar...i no necessito estar al seu costat físicament perquè la sento al meu costat.

I tanmateix...aquesta sensació m'espanta TANT. Però tant!! Que tot sigui un miratge, que s'acabi, que no trobi espai on continuar (a l'estiu o quan no treballem juntes...), que de cop resorgeixi l'amant (que passarà) que el nostre benestar i connexió signifiquin res per ella...jo què sé...

Tocar-li el braç mentre m'ensenya fotos del mòbil, visca la màniga curta...

Com és l'amor quan s'està bé? Ja sé que nosaltres no som nòvies...però jo em sento com que tenim una relació d'amor. A la nostra manera, que hem construït entre totes dues. No ho hem verbalitzat així i potser un dia em foto l'hòstia del segle. Ara no em sento negada com em sentia fa un any. 

---------

I a part, adormir-me tenint fantasies amb NC. que va venir divendres perquè encara està de baixa i que em diu "rínxols" i em poso vermella. Imaginar un altre cop què faria G. (però com està la història ara) si ens pillés. Imaginar la diferència de la implicació emocional amb NC. i G.

No puc escoltar podcasts sobre poliamor...que se'm dispara la imaginació...