Avui, per una cosa en concret, li he fet una abraçada (sí, confirmem que ens quedem enganxades...quan jo faig el gest de deixar anar m'apreta més fort i quan el fa ella jo no vull).
Després li ha fet una abraçada també a una altra persona i li diu (G. a l'altra persona): cada dia estàs més prima, és que abraçar a algú tan prim...no sé..me toco! (en plan...estic abraçant els meus propis braços...jejeje).
Aviam, carinyu meu del meu cor, accepta ja que l'abraçada perfecta és la nostra i tu ni t'enteres...de veritat....com es pot viure una història d'amor amb una persona que no la veu? Jo és que flipo...
En fi, la nèt·tdota del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada