Parlar-ne

Doncs he parlat amb ella.

Hi havia hagut una cosa que m'havia fet sentir malament i em sentia incapaç de parlar-hi, no trobava el moment, no sabia com dir-ho, jo què sé...horrorós. 

Estava enfadada amb ella i enfadada amb mi per no saber-me comunicar. I estava distant i borde (jo) i em sentia fatal.

Doncs li vaig dir que volia parlar amb ella perquè no volia estar així i que estava enfadada amb ella i vam desfer el malentès però igualment en volem tornar a parlar en directe (va ser per watsap) i va ser super bonic i alliberador i vull parlar-hi i dir-li tot...bueno, tot no, però en resum vull dir-li que és molt important per mi (ja ho sap) i que està molt avall en la meva piràmide de Maslow i que si no estic bé amb ella no puc estar bé amb res, és així, tot i que la meva amiga que em renya em renyarà molt fortament. 

Perquè sembla que no puc viure aquesta història pensant que entre G. i jo  hi ha algo bonic, q és el que li dic a la meva amiga des del principi i ella em diu q no. 

Però també tinc un discurs preparat per ella (per l'amiga que em renya) i a sobre s'alia amb la meva còmplice que també em renya però, ja sé que poden pensar el que vulguin, però jo també i jo ho vull viure així i vull estar bé amb G. encara que no em doni el que jo vull. 

Sé que m'estima i m'ho demostra i si em ve a darrere quan m'allunyo està clar que és perquè li importo i punt. Si no per què, a veure? Per aprofitar-se de mi, diuen. Però aprofitar-se de què? És el que no entenc. Quin és el benefici que en treu? Tenir-me darrere seu? Doncs que en gaudeixi, si és com també jo estic bé? 

Que després quan li dongui la gana passi de mi (G.) doncs d'això és del que em penso queixar a partir d'ara, no de que em tracti bé i estigui per mi quan estem bé.

Vull estar bé amb ella, vull que estiguem bé estant bé, no sé si m'explico, no vull que la nostra relació s'alimenti només de conflictes: ara no em parles tu, doncs ara no et parlo jo...no.

Si algo no m'agrada vull poder-li dir i m'agradaria que ella fes el mateix i vull que estiguem l'una per l'altra i hi comptem i ens fem suport i puguem gaudir juntes de la vida.

El meu objectiu somiat a llarg termini i que algun dia espero poder-li comunicar és que no ens limiti l'espai que ens proporcionen els guionistes. O sigui, que puguem quedar i parlar i estar igual de bé que estem quan estem juntes fora de la feina. No entenc aquest tabú.

No vull tornar-me a passar un estiu sense parlar-nos i pensant que l'he perdut per sempre, tot i que si això passés jo sé que estaria bé i no em moriria. Però no vull. Aquesta és la gràcia.

Sé que puc estar perfectament sense tu, mussolet meu, però no em dona la gana, vull estar amb tu i punt. 

L'amiga que em renya es renya a si mateixa per una història que va viure (i compartir amb mi) fa molts anys però li vull dir que la meva no és la seva història i que no cal que jo repari i faci el que se suposa que ella hauria d'haver fet fa anys. Jo tinc el meu propi procés. Sé que em renya perquè m'estima i em vol protegir però també necessito el seu suport a les bones i no que cada cop que m'entrebanco em digui "ho veus? Jo ja t'ho deia". 

Si és que estic aprenent tant...jolin...G., amoret, gràcies. I penso que tu també estàs aprenent i sé que em valores com a persona. 

Ara ho veig així: si ella no vol ser la meva amant i sap que jo sí que voldria i tot i així em vol al seu costat, no es pot mirar des del punt de vista aquest? Que em valora com a persona? No sé.

Ara estic així. Fins demà, boniqueta meva...espero que puguem parlar.