Poliamor i mimos

 Avui al dinar hem estat parlant (totes) d'infidelitats i  de poliamor. Jo intentava explicar el que en sé i el que opino i una altra companya defensava la monogàmia i la fidelitat. Ha sigut molt interessant, jo només intentava dir que hi ha més opcions que la monogàmia patriarcal heteroformada. Que si a tu t'està bé perfecte però no té per què anar-li bé a tothom.

Sabeu qui em secundava a muerte, oi? Sí, clar: G.

En un moment la companya ens ha dit a totes dues que erem unes infidels. L'esgarip de G. s'ha sentit tres pobles més enllà, jejeje. 

Estàvem totes enganxades a la conversa, quin putu rotllo la monogàmia, en sèrio. Jo és que no ho practico perquè si no lligo ni amb una com vaig a lligar amb dos però tota la meva passió no pot recaure sobre una persona, només. I no parlo només de sexe, com jo em vinculo i visc pot donar gelos a una parella monògama, ho entenc, encara que no "li posi les banyes". 

Segons deien les defensores de la monogàmia tot s'hi val mentre no hi hagi sexe o interès en tenir-ne. Per què aquesta exclusivitat recalcitrant?? És que no importa res més en una relació. Et poden tractar com una merda i que el teu dia a dia sigui un infern, això sí, si et separes pregunten: és que s'ha liat amb algú més?? Que només importa això per ser parella? És la única excusa que s'hi val??

En fi, m'he quedat amb les ganes de preguntar-li (després, clar) a G. pel seu amant però no goso perquè sospito que encara em faria massa mal, no estic preparada.

Però sí que he parlat amb ella després a soles de les seves coses, les seves pors, tot això que li està passant i li he dit que té ansietat i que el seu cos li està dient algo i fins que no l'escolti no podrà sortir d'aquí. Que encara que deixés de tenir ansietat...li sortiria per alguna altra banda.

I també li he dit "ara et faré una pregunta una mica puta: què hi pinta el teu marit en tota aquesta història?". Així, amb aquestes paraules. 

Ja...pfff....nosé....deia. Clar, entenc que ho té més que pensat però, que dorms amb ell, eh? Li he dit. Que el sent roncar (això no li he dit). És que...em sembla hasta una agressió. Això tampoc li he dit.

Diu que processarà. Li he dit que em digui coses el cap de setmana. 

Després ens hem abraçat amb ella mig espatarrada (perquè tenia una cama sobre un moble)...mare meva...i jo dient-li mussolet i ella amb veu mimosa dient-me però jo vull saber de què ve, algun dia m'ho diràs? Així abraçades parlant en aquests termes...Quasi em puc imaginar la seva veu després de fer l'amor...A sobre que ara ja conec l'espai.

I li dibuixo cors al parabrisa del cotxe i ella m'omple el got d'aigua quan anem a dinar...

I jo havent de fer com que mai serem amants ni això anirà mai a més. És cansadíssim.

Però tot i així val la pena.