Romanticisme

 Si us he de ser sincera he passat un pont de merda perquè he trobat molt a faltar G.

Li he enviat alguns missatges i la veritat és que m'ha contestat bé, normal, diguéssim que tot està bé.

Era jo.

Era jo amb la meva por, era jo amb el meu enyor, era jo amb la meva incomunicació. Bueno, i una mica aquesta situació en què no em puc expressar...tot i que en realitat...podria...hauria...mira, jo què sé.

Un dia vam tenir una conversa amb G. sobre ser valentes i dir les coses i ella va dir que ser valentes no ens assegurava estar bé i que potser per això ens vencia la por (sí, va dir-ho en plural).

Avui ha fet un comentari també sobre ser valenta, que no ho és, diguéssim perquè tot li fa por, segons diu, tot i que jo penso que sí...

Total, que al vespre li he recordat aquella conversa que vam tenir i li he dit que si ser valenta no t'assegurava estar bé, en tot cas no ser-ho sí que t'assegurava estar malament. Aquí t'ho deixo, li he dit, jejeje. M'ha contestat amb aquesta icona: 🙃

No sé què vol dir, exactament i tampoc crec que aquesta frase meva li canvii la vida ni res.

Però al cap d'una estona m'ha enviat una foto de la xocolata que li vaig regalar el dia abans de Sant Jordi  i m'ha dit "les dues estan bones però aquesta m'agrada més!" (eren dues rajoles de xocolata diferents).

Joder! No ho trobeu extremament romàntic?? Considerem també que fa una setmana que no m'envia missatges (contesta els meus). 

Només mentre escric aquest post, aquests 4 minuts (o 3) deixeu-me pensar que sí que ho és. A sant de què m'envia això quan li dic que sigui valenta!? Mantra: és d'amigues i és casualitat.

Val, ja se m'ha passat la bogeria transitòria. Bona nit, mussolet (tinc un vídeo d'uns mussolets que es fan petonets...un és l'apego ansioso i l'altre l'apego evitativo...i som nosaltres de manera extrema. Ara li dic mussolet...però no li podré explicar per què). 

La veritat és que avui ha sigut el dia de demostrar que quan la veig "se'm passen tots els mals sense diagnosticar" (sempre hi ha una cançó...). El meu sistema nerviós es regula amb la seva presència, amb la seva olor, amb la seva veu...és així. Drogoaddicta? Sí. Ho accepto.