Trista

 G. està trista.

Fa molta cara de trista. Quan la veig als matins de vegades em venen ganes de plorar de tanta tristesa que percebo en ella.

No sé quin sentit té però la seva tristesa m'enamora. I alhora em posa molt trista.

G. està trista i crec que des que la conec cada vegada està més trista...per què? I si no m'hagués conegut mai?

G. està trista i no puc fer-hi més.

No la puc salvar.

Aquest serà el meu nou mantra.

No la puc salvar. No hi ha res que em pugui posar més trista.

I em fa molta por que quan no ens veiem no em faci ni cas (que és el que passarà) i a sobre no pugui ni mirar lo trista que està.

No ho suporto. Ho he dit?

G. està trista i no puc fer-hi res.