Amor

 Seguia una persona a les xarxes socials que parla sobre l'amor de parella. Ja sabia que deia coses amb les que no estava d'acord però la seguia perquè amb algunes em feia pensar, ni que fos per portar-li la contrària.

Finalment l'he deixat de seguir perquè he vist que tenim una altra concepció de què és la parella i, sobretot, de què és l'amor.

Vaig llegir que parlava sobre l'amor incondicional. Primera que ho va comparar amb l'amor als fills i no té fills (ho sento, però parlar del que no has viscut...em sembla prepotent. Segurament jo també ho faig...però intento que no). Deia que l'amor als fills és incondicional i a la parella no.  El que em va explotar el cap és que al final deia que l'amor als gossos també era incondicional. Als gossos sí; a la parella no. Ahà.

Perquè la parella t'ha de DONAR el que tu vols i necessites, t'ha d'aportar. Què és l'amor per aquesta dona? Una transacció econòmica? Es veu que t'has d'ajuntar amb algú que t'interessi, com si fos una hipoteca. 

G. no és la meva parella. Ho sé. Però l'estimo. Incondicionalment? No ho sé. Segurament no. Però subjecte al que em doni? Tampoc.

Per què diem amor a una interacció i transacció social? Quantes parelles  no s'estimen?  I simplement tenen un pacte, un contracte i una feina en comú (pagar la hipoteca, cuidar els fills...). 

G. no és la meva parella però l'estimo. 

Ho prefereixo.

L'estimo tant com em deixa  encara que no em deixi exercir. L'estimo igualment. Faig el que sigui millor per ella (sense perjudicar-me a mi, estimant-me i respectant-me).

Això em desgasta i alhora em construeix. M'omple i m'ajuda a anar endavant i a estar en aquest món, em fa independent i connectada amb mi mateixa.

No depèn de si ella m'estima a mi, no depèn del que m'ofereixi i em doni a canvi si m'interessa o no. 

Jo per "estimar" així...passo. Ni a G. ni a les altres persones que estimo. 

Només vull estimar-la perquè hi hagi més amor al món. Perquè hi hagi més amor a la seva vida. Si el vol que l'agafi. 

Per mi que ella m'estimi és que em deixi estimar-la. 

Vaig veure una peli en què un home es passa temps i temps explicant una història a la seva dona que ha perdut la memòria fins que ella, per uns moments, se'n recorda i el reconeix. Després se li torna a oblidar i ha de tornar a començar.

M'hi identifico. Fins que ella s'obre, m'explica, em comparteix, em deixa anar a casa a seva. Després torna a blindar i tornem a començar.

Lo únic que he de fer és cuidar-me, deixar-me estimar per les altres persones que m'estimen (moltes).  I sentir el meu amor per ella. Això és el que m'omple i em connecta. 

G. 

Amor...i punt.