Confessora

 Avui de confessions amb la meva nova confessora i companya de feina (que sap la història des de fa un any) A...

Sento que m'entén i que veu les coses com jo, i no fa només com que oblidi ja a G. i prou. 

Fins i tot li he ensenyat el vídeo dels mussolets i diu que sembla que ens vegi a nosaltres.

Necessito aquesta validació d'algú que conegui i vegi a G., saber que no estic boja ni paranoica ni m'invento coses. 

I l'amiga que em renya és perfectament conscient de la doble manera de ser de G., que em ve darrere quan li interessa (no sabem per què li interessa...però és així). Diu que m'hauria de mentalitzar que s'ha acabat, com ja he fet moltes vegades, i després no tornar a caure, diu que hauria de treballar en això. 

No ho sé, potser té raó però no m'hi veig amb cor. Ni per mi ni per G. 

També m'ha vingut a veure la Còmplice perquè li he dit que la trobava a faltar.

I també li he dit a NC. que no podia viure sense ella...però no m'ha vingut a veure. Necessito una abraçada seva...

Avui he girat una cantonada per sorpresa i ens hem mirat als ulls (amb G., esclar), he trigat un segon més del necessari en dir-li el que li anava a dir...Per aquests segons val la pena tot. És aquella mirada de "no em diguis res...però digue'm que m'estimes". I sí. T'estimo, mussolet.

Encara no sé què fer a l'estiu...però suposo que ja ho pensaré al moment.