Manifest

 He escrit aquest manifest.

No sé a qui li manifesto, però ho manifesto.

Per mi ser feliç és poder gaudir de la vida, dels petits moments de la vida, per entendre'ns, gaudir de rentar la roba. I per fer-ho, ara mateix necessito estar bé amb tu. No sé per què però és així.

I què és estar bé? Doncs estar. Necessito estar amb tu. Estar. Parlar-te, que m'expliquis, saber com estàs i què fas, veure't, ensumar-te...estar al teu costat, tenir espais per compartir, anar-te coneixent. Estar.

Que estiguis a la meva vida i jo a la teva. Quan penso que no hi seràs se'm desmonta tot. Només t'acostes i em dius "que tal" i s'arregla el món. 

T'acostes, saps? Necessito comunicar-me amb el teu cos i quan ho he de fer amb el teu mòbil...ho porto regulin...

Quan no hi siguis sé que tornaré a construir l'espai al voltant de la teva imatge com una papallona de llum tot i que estaràs per sempre més a la meva història. No s'estima així gaire sovint. 

Però mentre hi siguis necessito que hi siguis. 

Fins aquí el manifest. Au.

Avui ens hem fet molts mimitus falsos d'aquests que jo m'imagino però que son coses que passen: posicions, proximitats, mirades...a vegades hi son, a vegades no hi son. Per mi quan hi son son mimos. Acurrucacions...Només ens queden tres dies de dinar juntes. Tot s'acaba. Tinc por. Però almenys estem més a prop que l'any passat tot i que molt més lluny que fa dos anys. 

Com vas? Vaig. M'has dit aquest matí. I em desfaig per dintre, em desarmes i em quedo al teu costat explicant-te una xorrada.

I demà que és el meu segon aniversari, dos anys fa d'aquell somni que recordo perfectament, t'he comprat (perquè els guionistes m'ho han posat A HUEVO) una goma d'esborrar amb un mussolet. Un regal que en realitat és per mi, perquè tinguis un mussolet i te'n recordis de mi. 

És que no em digueu...estic pensant :ostres, ara no li puc comprar xocolata que es desfà amb la calor, què li podria comprar? Giro els ulls (a un cantó la botiga on vaig comprar la xocolata, a l'altre la papereria) i veig una motxilla i un estoig estampats de MUSSOLETS. Quasi em desmaio...i també hi havia una goma d'esborrar minúscula amb el mussolet. L'ha hagut de comprar, esclar. 

Fins demà amor meu.  Fa dos anys exactes que no deixo de pensar en tu. Aviat està dit. 

N